Pasapues > Naturalesa d'Aragó > Geologia

Les Roques a Aragó. Reconeixement i Classificació.. Naturalesa d'Aragó.


Existeixen dos criteris bàsics per a reconèixer o distingir els variats tipus de roques: el seu origen i la seva composició.

El segon criteri és més senzill en principi, però considera per igual a roques formades per mecanismes molt diversos. Per altra banda és difícil en cert nombre de casos distingir l'origen sense proves complexes com l'observació microscòpica.

Per a començar potser sigui el millor utilitzar ambdós criteris alhora.

Grups de roques per la seva composició.

Grups de roques pel seu origen

Segons com s'originen les roques es poden agrupar en tres grans blocs:

  1. - Roques sedimentàries.
    Es troben pràcticament en tot Aragó, faltant solament en determinades zones del Pirineus Axial i en poquísimos llocs de la Serralada Ibèrica. Es van formar per l'acció dels denominats processos geològics externs (erosió, transport i sedimentació) causats per agents com el vent, l'aigua (en els seus diferents estats) o els éssers vius.

    AL sedimentar-se, els materials que les van originar es van ordenar en capes de dimensions i extensió que poden varíar àmpliament.

    Els sediments, que originalment serien tous i, en principi, estarien xopats, amb freqüència es compacten posteriorment convertint-se en roques totalment rígides, a causa de la precipitació química de les substàncies dissoltes que van acabar emplenant fins als porus més diminuts, actuant com el ciment en el formigó.

    Aquesta sedimentació pot haver-se produït en un mar, a diferents profunditats, però també en zones costaneres, marismas, etc. o àrees continentals com rius, llacs, deserts, etc. Avui dia, els geólogos especialitzats, poden distingir aquests casos estudiant amb detall cada roca.

    Existeixen tres grans grups de roques sedimentàries:

    • 1a.- Roques detríticas.
      Estan formades per fragments de roques preexistents que es van acumular al disminuir la velocitat dels corrents que els van transportar.

    • 1b.- Roques químiques.
      Es formen per precipitació química de sustacias dissoltes en aigua. Podríem dir que estan formades principalment de ciment (sense tot just fragments), al reves que les detríticas.

    • 1c.- Roques organógenas.
      Estan formades principalment per acumulacions de restes d'éssers vius. Si el que més abunda són closques podem denominar-les calcàries organógenas doncs la seva composició i el ciment són calcaris. De vegades reben altres noms segons els organismes que les componen (calcàries de alveolinas, de nummulites, lumaquelas, ...). Les restes han de predominar en la roca, doncs si no diríem simplement que és una calcària amb fòssils.

      Els carbons, petroli i gas natural s'originen a partir de la matèria orgànica d'éssers vius que en condicions especials no es descompon sinó que es transforma en compostos enriquits en carboni. A més de les capes de carbó de les mines (lignit turolense i una mica de antracita a Sallent) es poden trobar de vegades en sediments normals fragments de plantes carbonizadas.

  2. - Roques igneas (o magmáticas).
    Es formen en relació amb la solidificación de magmes, ja sigui en la superfície terrestre (roques volcàniques) o en el seu interior, de vegades a molta profunditat (roques plutónicas i filonianas). Aquestes últimes, si les vam trobar avui dia en superfície es deu al fet que l'erosió ha desmantellat al llarg de milions d'anys tot el que les cobria.

    • 2a.- Roques plutónicas.

      Formades per la solidificación de magmes en profunditat, es presenten en grans masses cridades batòlits. La roca que més freqüentment es forma i presenta així és el granit que al Pirineu Axil forma zones elevades com el Massís de la Maladeta, Posets, nord de Bielsa, Balneari de Panticosa i Respumoso-Balaitus. És una roca molt dura, compacta i homogènia, trencada per diaclasas a través de les quals l'erosió pot separar-lo en blocs rocosos, freqüentment de diversos metres. De prop, en cort fresc, s'observen els grans minerals grisos de quars (alguna cosa traslúcidos), blanc-opacs de feldspat, i negre en laminillas brillants de mica (biotita). En la zona de Batisielles (Benasque) els feldspats poden ser més grans (de fins a diversos centímetres), però en general tenen grandàries d'uns mil·límetres.

      En superfície és freqüent que tinguin líquenes, alguns verdosos (això és freqüent en les roques silíceas).

    • 2b.- Roques filonianas.

      Representen magmes o altres productes d'origen igni que s'han introduït en esquerdes (en l'interior terrestre). Allí s'han refredat i, en conseqüència, ara presenten geometria de filó que talla, travessant, les roques entre les quals es metio.

    • 2c.- Roques volcàniques.

      Es formen pel refredament de rentes que solidificaron en la superfície terrestre en cons volcànics, o a molt poca profunditat (per exemple en les seves xemeneies). Aquest últim és el cas de les andesites que constituïxen el Anayet, Midi d'Ossau i altres afloraments propers. Es presenten amb un aspecte similar al de les roques filonianas (minerals clars i foscs visibles "surant" en una "pasta" de gra molt fi).

      També en alguns punts molt concrets del Sistema Ibèric existeixen roques volcàniques, asímismo del paleozoic. De vegades són fins i tot piroclásticas, és a dir, formades per acumulació dels productes d'explosions volcàniques, que podrien recordar a un conglomerat, però són molt compactes i de colors verdós fosc (com en Colzes).

  3. - Roques metamórficas
    Són roques que s'originen per transformacions d'altres anteriors causades per altes pressions o temperatures. Les més característiques són les quals envolten als granits en el Pirineus Axial. Les altes temperatures dels magmes que aquí van existir a les roques mitjançant transformacions dels seus minerals, o el seu augment de grandària (recristalización). Aquest és l'origen de les marmoleras com les dels Inferns. El marbre s'ha originat a partir de la calcària que existiria aquí prèviament. Està format per cristalls de calcita que vam distingir a primera vista. Es ragui i reacciona a l'àcid com la calcària. Si és pur resulta de color blanc o bastant clar, però petites impureses d'altres minerals poden donar-li tons variats.

    Tambien són metamórficas les quarsites (procedents del metamorfismo de roques silíceas) similars a les quarsites sedimentàries, pissarres, esquists, etc.

Altres temes sobre Geologia a Aragó

Altres temes sobre Geologia a Aragó

Punts de interes Geològic a Aragó.

Teruel

  1. Poljes Torrijas - Abejuela
  2. Dolinas de Villar del Cobo
  3. Turberas i rius de pedres de Serra del Tremedal
  4. Mines de ferro d'Ulls Negres
  5. Organos de Montoro i canó del rio Pitarque
  6. Ventall al·luvial de Serra Palomera
  7. Val de Ariño
  8. Salades d'Alcanyís
  9. Paleocanales exhumats d'Alcanyís
  10. El Parrisal (Ports de Beceite)
  11. Grutas de Cristall
  12. Poljes de Mosqueruela

Zaragoza

  1. Laguna de Gallocanta (Zaragoza - Teruel)
  2. Monestir de Pedra
  3. Estepes de Belchite
  4. Galachos de Juslibol i la Alfranca
  5. Parc Natural de la Devesa del Moncayo
  6. Bardenas orientals
  7. Meandres de Sástago
  8. Balnearis de Alhama d'Aragó
  9. Sierra de Alcubierre i Monegros (Zaragoza - Huesca)
  10. Explotacions de Sal de Remolins (Zaragoza)

Huesca

  1. Baños de Panticosa
  2. Mallos de Riglos i Serra de Loarre
  3. San Juan de la Penya i grutas de Villanúa
  4. Parc Nacional de Ordesa i Forest Perduda
  5. Circ de la Larri i glacera de Forest Perduda
  6. Vall de Lizara
  7. Forau de Aigualluts i glaceres de Aneto - Maladeta
  8. Sierra de Guara

Copyright 1996-2019 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragón

Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una activitat cultural.
Aigua a Aragó, salut i benestar