Pasapues > Naturalesa d'Aragó > Geologia




Aproximació a la geologia d'Aragó
Geologia a Aragó. Espanya.

La ríqueza geològica d'Aragó és impressionant:
Velles glaceres, tòrrides solanas, abruptes relleus, àmplies planes, llacs sempre blaus, estepes desérticas, boscos frondosos, vegas feraces, ...

Tot això i molt més pot trobar-se en el mosaic paisatgístic que formen les terres aragoneses, des de les altures superiors als 3.000 metres al Pirineu als 150 metres sobre el nivell del mar que es troba el jaç de l'Ebre.

Els prop de 50.000 Km2 d'extensió d'aquesta comunitat, el 9,4 % de la d'Espanya, regió està configurada per tres grans dominis geològics: els Pirineus, la depressió de l'Ebre amb els somontanos Pirinenc i Ibèric i la serralada Ibèrica, que alberguen, a més dels grans espais a considerar, múltiples punts més reduïts en extensió, però no per això mereixedors de desemparament o ignorància.

Els Pirineus, al nord

Els Pirineus són ja de per si, en el seu conjunt, un veritable museu natural.
Posseïx una gran varietat de litografias, les edats de la qual més antigues es remunten al Precámbrico situar-nos entorn dels 600 milions d'anys), s'estructuren de forma complexa, com resultat de l'acostament entre les plaques ibèrica i europea.
Aquest procés, les últimes fases del qual hagueren de culminar fa uns 20 milions d'anys, ha deixat les seves seqüeles, en forma d'un cert creixement dels relleus que encara roman, d'una activitat sismica moderada i d'un termalismo del com tenim bon model en els Banys de Panticosa. En l'altre extrem, en la vall de Benasque, el Forau de Aigualluts és un esplèndid exemple de torca kárstica, que engoleix un cabalós torrent.

La serralada Pirinenca, alineada d'aquest a oest, s'estén des del Mediterrani al Cantabrico. La part central, justament la més abrupta, correspon a la part més septentrional d'Aragó, en la seva major part a la província d'Osca.

De nord a sud, els Pirineus aragonesos o Pirineos centrals presenten tres unitats geogràfiques paral·leles:

La conca de l'Ebre; el paper del riu Ebre.

La conca de l'Ebre, vall i somontanos, comença a formar-se fa uns 60 milions d'anys,durant la orogenia alpina, donant lloc a una vasta extensió, veritable depressió geogràfica. Les seves vores estan formats per materials detríticos procedents de les serres i la seva part central per materials yesíferos i evaporíticos produïts al dessecar-se el mar interior que fa milions d'anys era la vall.

Conté molts elements geològics notables: les salades de Alcañíz i de Sástago-Bujaraloz, les estepes de Belchite o les Bardenas orientals, els paleocanales exhumats d'Alcanyís o Casp, les mines de sal de Remolins o els Mallos de Riglos són alguns exemples a esmentar.

La vall

La zona central d'Aragó l'ocupen la vall de l'Ebre i els somontanos del Pirineus i de la Ibèrica. Gran part de Saragossa i d'Osca i el Sota Aragó turolense són comarques que miren a l'Ebre.

El nucli principal d'aquesta unitat geogràfica és l'àmplia vall format per les terrasses de l'Ebre i, en ocasions com en la ciutat de Saragossa, d'altres rius afluents. Sobre aquestes terrasses, el corredor de l'Ebre, viuen més de la meitat dels aragonesos. Són terres riques gràcies al regadio i a la disponibilitat d'aigües subterrànies i entorn de la ciutat de Saragossa, capital política i econòmica d'Aragó, s'han aixecat indústries i serveis que atreuen no només als pobles ribereños, sinó a totes la gents d'Aragó.

AL nord i al sud de la vall de l'Ebre s'aixequen petites plataformes menjo Alcubierre (822 m), El Queixal (627 m) i Forests de Castejon (744 m). D'aquestes "queixals" arrenquen extensos piedemontes seccionats per una xarxa de drenatge esporàdica. Aquesta xarxa, unes vegades forma valls en fons pla (vals) i altres, valls fortament abarrancados que fan aflorar terrenys yesíferos o salinos. Són paisatges d'extrema aridez, no només per l'escàs de les precipitacions, sinó també per la influència del vent i la litologia del terreny. En Monegros, Bardenas o Calanda apareix el desert aragonès.

La Serralada Ibèrica.

La serralada Ibèrica, que ocupa gairebé tota la província de Terol i el marge occidental de la de Saragossa, és altre gran mostrari de riquesa geològica. Es configura en períodes pròxims en el temps (el temps geològic), encara que no coincidents, als pirineos.

Teruel és coneguda per la seva intensa activitat minera en relació, sobretot, amb el carbon (la Val de Ariño és una zona molt representativa) i, fins a fa uns anys, amb el mineral de ferro (Ulls Negres). La mineria de les argiles, també important, troba un bon exponent en Galbe, el terme del qual constituïx a més un valuós jaciment de restes de dinosauris. Altre jaciment paleontológico bé conegut entre els col·leccionistes és el de fòssils de granotes de Llibres.

Els poljes de la franja meridional turolense, les dolinas i altres encants geomorfológicos de la serra de Albarracin, la màgica Gruta de Cristall de Molins o les surgencias del naixement del ric Pitarque són bona mostra del que és capaç l'acció de l'aigua sobre les calcàries.

Són també cridaneres les formes periglaciales en els massissos muntanyencs de Güdar, Javalambre i Albarrasí, i quizas, entre elles, les més destacades siguin les turberas i rius de pedres de la serra del Tremendal.

Els estrats verticals dels Organos de Montoro, l'extensa llacuna endorreica de Gallocanta, els travertinos i canons dels rius Mesa i Pedra, el termalismo de Alhama d'Aragó i Jaraba, els ventalls al·luvials de serra Palomera ... són tan solament alguns casos més de l'ampli repertori disponible. 

Altres temes sobre Geologia a Aragó

Punts de interes Geològic a Aragó.

Teruel

  1. Poljes Torrijas - Abejuela
  2. Dolinas de Villar del Cobo
  3. Turberas i rius de pedres de Serra del Tremedal
  4. Mines de ferro d'Ulls Negres
  5. Organos de Montoro i canó del rio Pitarque
  6. Ventall al·luvial de Serra Palomera
  7. Val de Ariño
  8. Salades d'Alcanyís
  9. Paleocanales exhumats d'Alcanyís
  10. El Parrisal (Ports de Beceite)
  11. Grutas de Cristall
  12. Poljes de Mosqueruela

Zaragoza

  1. Laguna de Gallocanta (Zaragoza - Teruel)
  2. Monestir de Pedra
  3. Estepes de Belchite
  4. Galachos de Juslibol i la Alfranca
  5. Parc Natural de la Devesa del Moncayo
  6. Bardenas orientals
  7. Meandres de Sástago
  8. Balnearis de Alhama d'Aragó
  9. Sierra de Alcubierre i Monegros (Zaragoza - Huesca)
  10. Explotacions de Sal de Remolins (Zaragoza)

Huesca

  1. Baños de Panticosa
  2. Mallos de Riglos i Serra de Loarre
  3. San Juan de la Penya i grutas de Villanúa
  4. Parc Nacional de Ordesa i Forest Perduda
  5. Circ de la Larri i glacera de Forest Perduda
  6. Vall de Lizara
  7. Forau de Aigualluts i glaceres de Aneto - Maladeta
  8. Sierra de Guara


Copyright 1996-2019 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragón

Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua esperança i futur