Pasapues > Naturalesa d'Aragó > geologia

Dinosauris en Arens. Huesca. Dinosauris a Aragó. Naturalesa d'Aragó.


El jaciment de dinosauris de Arén (Huesca). és un exemple d'aquests casos rars i afortunats en la història de la vida, és el retrat d'un lapse de temps en el que la vida sobre l'escorça terrestre estava sofrint o anava a sofrir una de les majors transformacions conegudes en la història de la terra, la gran extinció a la fi del Cretácico, o dita en vocabulari d'especialistes, del límit K/T (límit entre el Mesozoico i el terciari).

Corythosaurio.
Corythosaurio.

El dinosauri de Arén forma parteix d'una sèrie de descobriments de dinosauris a Aragó al llarg de l'any 1997, que van ser notícia en els mitjans de comunicació locals, nacionals i internacionals.

Aquests descobriments són els primers resultats de l'equip d'investigació que a l'inici dels anys 90 es va formar en el Museu Paleontológico de la Universitat de Saragoza A pesar de la gran repercussió social que tenen aquests fòssils, són molt pocs els equips espanyols que es dediquen als dinosauris i possiblement el de Saragoza sigui un dels més joves i el qual més camí té per recórrer.

La història del dinosauri de Arén va començar fa tres anys quan el geólogo Luis Ardévol, (=Lluís Ardèvol) va trobar unes restes de dinosauris espargits en una arenisca del Cretácico superior. Aquest descobriment va ser casual, ja que estava realitzant la cartografia geològica dels voltants de Arén. Armengol coneix bé els famosos jaciments de Tremp (Lleida), i per això es va adonar de la gran importància que tenien les restes que havia trobat. Unes setmanes més tard la visita al jaciment permitio trobar unes restes molt completes.

Un avís de la possible exitencia de dinosarios en el poble són les icnitas (petjades fòssils de dinosauris), existents en les cercanias d'aquest municipi.

El dinosauri es trobava en un estrat constituït per sorres de gra fi, però molt endurides (recristalizadas) en processos posteriors (diagénesis). Per a l'extracció de les restes òssies ha estat necessari l'ús de maquinària especial (talladores radials, martells pneumàtics, perforadoras, etc.) i tota l'eina manual que s'utilitza en excavacions paleontológicas: becs, pales, cisells, maces i mallos.

S'han trobat unes quaranta peces, entre les quals destaca un fémur i les vértebras de la cua però també han aparegut les restes d'una tèbia, desgraciadament bastant deteriorada, diverses costelles, alguna dent, ...
Aquests són els identificats però existeixen altres que afloren lleument i que fins que l'equip format per professors de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Saragossa, la Universitat del Pais Basc i l'Institut d'Estudis Ilerdense, no acabin d'extreure, netejar i condicionar, és molt dificil de determinar quins són i a quina part del cos corresponen.

És summament estrany que apareguin esquelets complets de dinosauris. De fet, és tot un èxit trobar una quarta part o la meitat. Per això és tan important el descobriment de Arén, afegit a més a la "joventut" d'aquesta espècie.

Les restes oposades podrien correspondre al grup dels hadrosaurios, que eren uns dinosauris herbívors de gran grandària que se sostenien sobre dues potes i posseïen una llarga cua.

Aquest hadrosaurio amidava uns sis metres de llarg des del final de la cua fins al cap, mentre que l'altura de les seves cames fins al maluc oscil·lava entre els dos i dos metres i mig.

A la importància de la conservació de les restes i la seva datació (fa 70 milions d'anys prop de la línia d'extincions massives), cal afegir la presència en el jaciment d'altres restes com plaques de tortuga i dents de cocodril de la mateixa època.

Per aquells temps aquesta zona era una marisma, doncs els animals oposats vivien en un clima tropical, i al costat dels dinosauris convivien tot tipus de fauna tropical, com tortugues, cocodrils i una gran diversitat de mamífers.

La Associación Cultural d’Areny (Arén) està condicionant i senyalitzant dues rutes turístiques sobre les restes de dinosauris descobertsdescobrits en la localitat.
També està en marxa la creació d'un museu paleontológico en l'antiga Casa Consistorial.

Más temes sobre Dinosauris a Aragó

Introducció als Dinosauris.
L'Origen dels Dinosauris.
Dinosauris Saurisquios.
Dinosauris Ornistiquios.
- Hadrosaurios.
Classificació dels Dinosauris.

Dinopolis: Teruel Cabdal dels Dinosauris.
Dinosauris en Galve. Teruel.
Dinosauris en Arén. Huesca.
Dinosauris en Peñarroya de Tastavins. Teruel.
Petjades de Dinosauris en Ababuj. Teruel.


Relació de temes sobre Geologia a Aragó.

Altres adreces sobre Geologia en Internet.

Altres temes sobre Geologia a Aragó

Punts de interes Geològic a Aragó.

Teruel

  1. Poljes Torrijas - Abejuela
  2. Dolinas de Villar del Cobo
  3. Turberas i rius de pedres de Serra del Tremedal
  4. Mines de ferro d'Ulls Negres
  5. Organos de Montoro i canó del rio Pitarque
  6. Ventall al·luvial de Serra Palomera
  7. Val de Ariño
  8. Salades d'Alcanyís
  9. Paleocanales exhumats d'Alcanyís
  10. El Parrisal (Ports de Beceite)
  11. Grutas de Cristall
  12. Poljes de Mosqueruela

Zaragoza

  1. Laguna de Gallocanta (Zaragoza - Teruel)
  2. Monestir de Pedra
  3. Estepes de Belchite
  4. Galachos de Juslibol i la Alfranca
  5. Parc Natural de la Devesa del Moncayo
  6. Bardenas orientals
  7. Meandres de Sástago
  8. Balnearis de Alhama d'Aragó
  9. Sierra de Alcubierre i Monegros (Zaragoza - Huesca)
  10. Explotacions de Sal de Remolins (Zaragoza)

Huesca

  1. Baños de Panticosa
  2. Mallos de Riglos i Serra de Loarre
  3. San Juan de la Penya i grutas de Villanúa
  4. Parc Nacional de Ordesa i Forest Perduda
  5. Circ de la Larri i glacera de Forest Perduda
  6. Vall de Lizara
  7. Forau de Aigualluts i glaceres de Aneto - Maladeta
  8. Sierra de Guara

Copyright 1996-2019 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragón

Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una activitat cultural.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur