Pasapues > Naturalesa d'Aragó

El Parc Natural del Moncayo. Espais naturals a Aragó. Naturalesa d'Aragó.


La missió fonamental dels Parcs Naturals és la de facilitar el contacte de l'home amb la naturalesa, així com la utilització dels recursos naturals d'una forma racional i compatible amb la seva adequada conservació.

Situació geogràfica

La Serra del Moncayo s'hagi situada en el sector central de la Serralada Ibèrica, a cavall entre les conques hidrogràfiques del Duero i de l'Ebre. El cim del Moncayo (2.315 m.) és la màxima cota d'aquest sistema muntanyenc de l'interior de la península ibèrica.

La seva situació geogràfica, al sud de la depressió de l'Ebre, i la seva elevació respecte a l'àrea circumdant la converteixen en una muntanya que rep una important aportació hídricca generada pels sistemes frontals atlàntics. Aquest fenomen es reflecteix en una evident separació altitudinal de pisos bioclimáticos, amb un fort contrast entre el vessant nord i el vessant de solana. A aquest fet s'uneix la variació de substrats geològics, amb una zona silícea, amb quarsites i conglomerats de areniscas, i altra calcària amb importants manifestacions kársticas.

Les formacions vegetals presents de forma natural en la Serra responen a aquestes característiques climàtiques i geològiques, apareixent coscojares, sabinas, encinares, rebollares, rouredes, quejigares, fagedes i diversos matorrales subalpinos i pasturatges cacuminales. En zones amb característiques de encharcamiento es troben bedolls, freixes, àlbers temblones, etc.

La intervenció humana sobre la vegetació (carboneo, pastoratge, etc.) ha donat lloc a l'aparició d'extensos matorrales, destacant els acebares de l'ombria de la Pedrisca. Durant el segle XX els Serveis Forestals de la 6ª Divisió hidrològic-forestal i, posteriorment, el Patrimoni Forestal de l'Estat han realitzat extenses repoblacions amb coníferes sobre els terrenys més erosionats. Així, el mosaic de vegetació natural s'ha enriquit amb l'existència de boscos de pi silvestre, pi pinaster, pi laricio i pi negre. L'evolució d'aquests boscos artificials està afavorint la instal·lació de les masses naturals de faig, roure, rebollo i alzina, que regeneren sota la coberta de les pinedes, tornant a ocupar els terrenys dels quals les va eliminar l'ús humà.

Procés de declaració

El Parc Natural del Moncayo es va declarar mitjançant el Decret 73/1998 de la Diputació General d'Aragó, que aprovava el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Comarca del Moncayo. Amb aquesta figura han quedat legalment protegides sota la figura de Parc 9.848 Has de la Serra.

No obstant això, aquesta figura de protecció no és un element nou, ja que des de llarg temps enrere l'Administració ha considerat d'especial rellevància la necessitat de protegir el Moncayo. En 1927, la forest “Devesa del Moncayo”, de 1.500 Has, es va declarar per Real Ordre “Lloc Natural d'Interès Nacional”. Aquesta figura de protecció es reclasificó en 1978 com Parc Natural de la Devesa del Moncayo.

El procés d'elaboració del PORN es va iniciar en 1990, amb la contractació de l'estudi tècnic necessari sobre una superfície de 24.000 Has, que afectava a 12 termes municipals de la Serra. En aquest estudi es va demostrar l'important valor ecològic d'àmplies zones de la Serra situades fora del Parc Natural de la Devesa del Moncayo i que mereixien, almenys, la mateixa figura de protecció.

En 1994, la Diputació General d'Aragó va iniciar el procediment administratiu d'aprovació del PORN. En tot moment es va buscar el consens amb els propietaris dels terrenys (principalment l'Administració local) de manera que la declaració d'una possible figura de protecció no perjudiqués els aprofitaments legalment constituïts i que no suposessin una lesió important al valor natural actual. Així, després d'un llarg procés de reunions i modificacions per a polir el text del PORN i la superfície a incloure en el Parc, es va arribar per fi en 1998 a l'aprovació del PORN mitjançant el Decret ja esmentat, en el text del qual s'incloïa la declaració del nou Parc Natural.

Inclou el vessant nord del massís del Moncayo i el Parc Natural de la Devesa del Moncayo.
És la màxima altura de la serralada Ibèrica (2.373 m.), i presenta escalonada una gradació bioclimática molt diversa. Des de restes de glaceres en el cim fins a boscos frondosos de faig, carrasca, roure, pi i enebro. Compte també amb abundants deus.

La frondosidad de la seva vegetació, que contrasta amb les planes semiárida de la Depressió de l'Ebre, l'abundància de deus i cursos d'aigua i les seves altes i nevades cims li confereixen una bellesa paisatgística que li fan creditor d'un règim especial de protecció.

Així va ser entès, ja en 1927, declarant-lo Lloc Natural d'Interès Nacional, pasandose a denominar-se, a partir de 1978, Parc Natural de la Devesa del Moncayo.

Situació Geogràfica

Es troba situat al Nord-oest de la regió aragonesa, dintre de la província de Saragossa, i serveix de frontera natural entre les Comunitats Autònomes d'Aragó i Castella-Lleó.

El Moncayo visto desde Veruela

Accessos

Es pot accedir per la C.N. 122 connectada des de la C.N. 232 des de Saragossa.

També es pot accedir per la C.N. 121 des de Tudela.

Geomorfología

La formació del massís del Moncayo va tenir lloc en l'Era Terciària com a conseqüència dels moviments alpins. Els materials rocosos més característics són areniscas, quarsites i pissarres, adossats als quals es troben materials més moderns de tipus calcari.

En els seus vessants poden apreciar-se restes de petjades glaceres, destacant els circs coneguts com Pou de San Miguel, San Gaudioso i Morca.

Clima

Es troba dintre d'una comarca de clima mediterraneo amb clars matisos continentals; zona de transició entre el clima de la Depressió de l'Ebre i la Mesaeta Soriana.

Les seves peculiaritats són: estius suaus i curts amb alguna precipitació de caràcter tormentoso i hiverns llargs i freds. La major intensitat de precipitacions es dóna a la tardor i primavera,. Conforme s'ascendeix en altura s'imposen unes matisacions climàtiques consistents en augment de les precipitacions i descens de les temperatures.

Vegetació i Fauna

El Moncayo constitueix un element original dintre de la vegetació de la Serralada Ibèrica aragonesa, puix que és l'únic massís d'aquesta que presenta un clar escalonament de les formacions vegetals.

La diversitat de boscos, juntament amb la prohibició de la caça, fa que el nombre d'espècies animals sigui variada i abundant.

Encinar i carrascal: Es troba en l'entorn del Moncayo i ascendeix fins als 900 m. d'altitud. Es tracta d'un bosc clar amb un matorral format per farigoles i aliagas, les quals serveixen de recer al conill, perdiu, tórtolas, teixó, llangardaix ocelado, ...

Rebollar: Format per arbres de petit port densament agrupats, es troba situat entre 900 i 1.100 m. d'altura. La seva matorral està format per jaras, sent les seves moradores el arrendajo, mirlo, guineu, senglar, etc.

Pineda: Ascendeix des dels 900 m. fins a prop dels 1.800 m. Es tracta d'un bosc de repoblació, dens amb exemplars de gran grandària.

Les diferents espècies de pi que es poden observar són: pi silvestre, el més abundant, pi negre, pi laricio i pi rodeno.
ALS seus peus solen créixer brucs, grèvols i frambuesos. El piquituerto, bec picapinos, pitroig i teixó, són, entre uns altres, els seus principals moradores.

Moncayo vegetación

Fageda: Amb l'increment de la humitat, juntament amb el descens de les temperatures, entre els 1.100 i els 1.650 m. d'altitud, apareix el hayedal. És un bosc residual en lluita amb els sòls pedregosos, que cedeix les àrees seques al roure albar i les entollades als sauces, bedolls i freixes.

Es tracta d'un dels boscos de fajos més meridionals d'Europa, el que incrementa la importància de la seva conservació.

En ell abunden els helechos, molses i lligaboscs. De les llavors del faig, hayucos, s'alimenten el senglar i el cabirol, entre uns altres. Entre les aus cap destacar el azor, àguila real i altres rapaços.

Cim i prats: A partir dels 1.650 m. la fageda s'aclareix i desapareix per a deixar pas a una formació de matorral amb genistas, sabinas rastreras i enebros. Els pins de repoblació depassen el sostre del hayedal i s'introduïxen en la part inferior del matorral fins a arribar a els 1.800 m. d'altura, a partir de la qual s'aclareixen i dispersen per a anar desapareixent.

La fauna que habita aquest espai està composta, entre altres espècies, per aloses, chovas, piquigualdas i vivoras hocicudas i aspid.

Altres informacions sobre el Parc Natural

Parc Natural de la Devesa del Moncayo menjo espai Protegit.

Recomanacions per a visitar els espais naturals.

Conceptes en ordre alfabètic sobre Aragó

Un recull reproduccions artístiques antigues amb mostres de vestits tradicionals.
Les fotografías mas actuales et mostraran un Aragó actiu.
i afegir al teu visualització unes imatges de Sant Jordi Patró de Aragó.

Tens una invitació a recórrer la Província de Saragossa.

Aragó és viu perquè la realitat no es jubila i desperta cada matí.

Tot el món està en les fotografies de Jesús Antoñanza.

Fauna | Flora | Geologia | Dinosauris | Fongs | Naturalesa a Aragó
Fotografies d'Invertebrats | Parcs Culturals | Paisatges Aragonesos Ebre | Moncayo | Monegros | Ordesa | Zh2o
Indice Alfabètic | Mapes | Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Inici

Copyright 1996-2019 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragón

Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una activitat cultural.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua