Aragón és així > Saragossa > Zaragoza

Saragossa cabdal: Catedral de la Seu (San Salvador) Zaragoza. Aragó.

Temple



Hoy me he levantado con ganas de ser un Cabecita Loca


El Temple Romà

La Seu té un notable interès històric i artístic que es deriban de la seva funció religiosa. Un interès que roman en aquest mateix lloc des de fa 2000 anys, poc després de la fundació de la ciutat per l'emperador August, en l'últim quart de segle I abans de Crist.

Sota els fonaments de la Seu, s'han descobert les empremtes arqueològiques del més important temple de Caesaraugusta i un dels més grans de la Hispània romana, amb reflex en les monedes de la seva època.

En època visigoda, el substitut d'aquell temple romà va ser una església sota l'advocació de Sant Vicent.

La Mesquita

La tradició atribueix la fundació de la mesquita major de Saraqusta al Baida, Saragossa la ciutat blanca, a Hanas al-San'anî, deixeble d'un dels cercles pròxims de Mahoma. Aquest personatge llegendari moriria a la ciutat en l'any 718 i, de ser cert, aquest fet la converteix en una de les més antigues d'Al-Andalus.

Per notícies literàries es coneixia la seva creació i les seves dues ampliacions als segles IX i XI, aquesta última durant el mandat de Mundir I, primer rei de la taifa saragossana. Les troballes arqueològiques de les últimes dècades han ampliat aquesta informació. Als elements arquitectònics solts i peces de ceràmica es van unir l'empremta del minaret en un dels murs de la catedral, molt a prop de la torre actual.
El seu tancament i excavació han aportat a més altres objectes, el seu traçat i part de la seva distribució interna. La portada major de la Seu s'obre en la mateixa direcció d'accés al recinte musulmà, que constava d'un pati d'ablucions porticat i una sala d'oració de nou naus, amb el mihrab, o cavitat cap a on es dirigeixen les oracions, al costat oriental enfocat cap a la Meca. Hi ha dubtes sobre la seva permanència en els murs de l'actual Parroquieta ia la torre interior de l'actual campanar.

El primer Temple Cristià

El 18 de desembre de 1118 les tropes d'Alfonso I el Batallador entraven a la ciutat. La donació de la mesquita més gran al bisbe don Pedro de Librana no va suposar la seva immediata dedicació a la fe cristiana i el culte islàmic es va mantenir durant un any, termini donat als musulmans per instal·lar extramurs. La solemne consagració sota l'advocació del Salvador va arribar el 4 d'octubre de 1121, encara que tampoc aquest esdeveniment va marcar l'inici de la transformació de l'edifici i de moment, es va reaprofitar el recinte existent, amb un simple paredat per a l'obertura de capelles i tancament dels annexos necessaris per a la comunitat de canonges.

El temple no es va orientar a l'Est, com era habitual en l'edat mitjana, sinó cap al Nord, evitant la coincidència amb la direcció de la pregària musulmana cap a la Meca.

La catedral comença a prendre forma durant els bisbats de don Bernardo Jiménez (1138-1152), quan els canonges adopten la regla de Sant Agustí i probablement s'inicia el desmantellament de l'edifici anterior, i don Pedro Tarroja (1153-1184).

La Seu neix amb tres naus, major la central i de la mateixa amplada que el transsepte amb el que dibuixava en planta una creu llatina. A la capçalera, tres absis i, potser, dues capelles en els extrems facilitaven la simultaneïtat d'oficis religiosos. En els laterals s'instal·laven altres capelles dedicades a sants i les instal·lacions canociales, com els dos claustres, un a cada costat, l'arxiu el refectori o menjador i la infermeria.

Tan sols la part inferior de l'absis major i de la seva col·lateral esquerre han romàs com a testimoni visible d'aquesta primera església, que seguia els dictats d'un romànic avançat.

Els absis modelen de manera sòbria i rotunda la zona més sagrada del temple, la seva capçalera i, sobretot, l'altar major. La preeminència d'aquest espai fa que el seu exterior rebi un tractament més ornamental concentrat en els seus finestrals, on els arquets superposats recolzen sobre columnetes amb capitells figurats i inclouen el conegut escacat jaqués, motiu a manera de damero que s'estén des de la Catedral de Jaca per les esglésies del Camí de Santiago.

El Temple Gòtic

L'inicial projecte romànic va patir modificacions durant el segle XIII. Els artífexs mudèjars van dotar a La Seu d'una nova personalitat. El guix i el maó, materials locals més barats i fàcils d'obtenir, van aconseguir protagonisme canviant el disseny espacial estètic de l'església.

En 1318 obté el rang d'Església Metropolitana gràcies a la butlla de Joan XXII, i don Pedro López de Luna (1314-1345), primer arquebisbe de Saragossa, es queixa de l'estat de ruïna. Per aquest motiu i degut al canvi d'orientació artística des del romànic al gòtic es procedeix a un nou impuls constructor durant els segles XIV i XV creant-la gran catedral mudèjar.

La catedral de la Seu de Saragossa 17
La catedral de la Seu de Saragossa
© 1999 Miguel Angel Latorre.

Es recreixen els absis, les naus pugen d'altura i en la intersecció de la nau central amb el transsepte s'eleva un cimbori en forma de torre, mentre l'obra s'omple de llum.

La catedral de la Seu de Saragossa 7
© 1999 Miguel Angel Latorre.

La catedral de la Seu de Saragossa 2

Els exteriors van ser cubriertos per adorns de maó en bandes i requadres, formant dissenys geomètrics de repetició infinita.

La ceràmica amb peces de formes i colors diversos, unida als amplis finestrals gòtics coberts de delicades traceries de guix, completen un mur ple de jocs de llums.

Des de l'exterior es pot admirar aquest mur de la "Parroquieta" o capella parroquial de Sant Miquel Arcàngel, que va ser construïda en 1360 per l'arquebisbe don Lope Fernández de Luna. L'edificació, en maó a cara vista, està realitzada amb rajoles policromes i amb motius decoratius purament mudèjars.

© 1999 Miguel Angel Latorre.

Ja a l'interior es pot visitar en primer lloc la capella, on hi ha la tomba de l'arquebisbe. L'obra realitzada en alabastre, és de Pere Moragues (1379).

També es pot admirar l'esplèndida cúpula en fusta ricament decorada.

La catedral de la Seu de Saragossa 5
© 1999 Miguel Angel Latorre.

El Renaixement.

Don Hernando d'Aragó canvi l'obra cap a un disseny espacial més modern. Es van allargar les naus cap als peus en dos trams més i es va arribar una "planta de saló" quadrada, que gira entorn del cor. Es van encegar els finestrals gòtics i es rebaixo la volta de l'absis, donant protagonisme al cimbori.

La catedral de la Seu de Saragossa 6
© 1999 Miguel Angel Latorre.

La zona central acull el rerecor al segle XVI i va prenent forma una nebulosa de capelles. En 1681 es comença la nova torre.

El Barroc

Al segle XVIII es construeix la portada pricipal, a la plaça de la Seu.
Aquesta façana segueix les pautes del barroc classicista.
A més d'altres ornaments, el sòl de l'interior es va cobrir d'un enllosat de marbres de colors que reflecteixen en planta el desenvolupament de les voltes.

La catedral de la Seu de Saragossa 1
© 1999 Miguel Angel Latorre.

Tresor Catedralici de la Seu

També a la sagristia, igual que al Pilar, s'exhibeix una valuosa col·lecció d'obres d'art, la cura corre exclusivament a càrrec del personal al servei de l'templo. Hay fer notar els busts en plata, entre els quals destaca el de Sant Valero, donats pel Papa Lluna en 1397; la bella custòdia construïda per Pedro Lamaison; l'olifante de Gascón de Berne i diversos ornaments religiosos de gran mèrit.

En una dependència del pis superior que comunica amb el pòrtic de Sant Bruno, i ocupant dues sales espaioses es troba exposada la riquíssima col·lecció de tapissos dels segles XIV al XVII, que constitueix només una part dels que posseeix el cabildo metropolità.
Com a peces excel·lents de la col·lecció exposada cal destacar el titulat "Les Naus", "Expedició de Brut a Aquitània", assumpte mitològic coceptuado com a únic, suposat teler francès, segle XV.
"La Crucifixió", magnífic drap que conté gran nombre d'escenes de la Passió del Senyor, juntament amb alegories del si d'Abraham i una gruta expressiva de l'infern. Exemplar pertanyent també a teler francès de finals del segle XIV.

El de "Exaltació de la Santa Creu", al·lusiu al rescat de la creu i la seva entrada a Jerusalem per l'emperador Heracio.
De la sèrie "Vicis i Virtuts", el representatiu del "Pecat original i les passions en la vida de l'home" és altament interessant i digne de contemplació detinguda, és del segle XVI i prové del teler Bruseles.
Amb gran atractiu per la seva originalitat i encant és la sèrie de tapissos titulats "Moisès assecant el Nil", "Moises llançant la corona".

Panoràmica des de La Seu



Monuments

Una breu relació d'altres importants monuments que poblen la ciutat seria la següent:



Conceptes en ordre alfabètic sobre Aragó

Una col lecció de imatges guardades del temps podràs comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
Les fotografías mes actuals et mostraran un Aragó actiu.
i afegir al teu visualització unes imatges de Sant Jordi Patró de Aragó.

Com un Nil que creua el desert, el Ebre travessa l'estepa.

La realidad tecnológica y social també és d'interès.

Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.

La Seo | El Pilar | Mudéjar | Goya | Museu Provincial Saragossa
Turisme Rural | en Zaragossa | Geologia | Naturalesa
Huesca | Teruel | Zaragossa | Aragó | Provìncia | Comarcas
Índex Alfabètic | Temàtic | Direccions Turisme | Mapas



Aragón es así. Saragossa cabdal: Catedral de la Seu (San Salvador), Temple, Zaragoza Provincia de Zaragoza. Saragossa, Catala, Naturalesa, maps, Mudejar, Asociacio Cultural Aragó Interactivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Aragó es així. Província de Saragossa

Copyright 1996-2020 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó.

Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una activitat cultural.
Aigua a Aragó, salut i benestar