Serrania d'Albarrasí. Comunitat Històrica Teruel. Aragó.
Aragó > Teruel

Serrania d'Albarrasí. Teruel. Aragó.

Comunitat Històrica



És una comunitat històrica amb personalitat pròpia, situada entre Aragó i Castella, la Serra d'Albarrasí participa de la cultura d'ambdues. Es tracta d'una de les comarques espanyoles amb major interès etnográfico, folclorico, arquitectònic i turístic.
Els primers pobladors van deixar la seva petjada, fa 10.000 anys, en les pintures rupestres del Rodeno. Testifiquen la seva antiguitat romana i visigoda l'aqüeducte que duia l'aigua d'Albarrasí a Cella i el seu antic nom de "Santa María d'Orient".
Va ser regne independent del Califato cordovès, va pertànyer a la família dels Beni Razin, que li van donar el seu nom actual. Amb Ibn Ammar aquest territori va arribar una gran esplendor, sent centre de cultura i refinamiento.
Sota dominació cristiana es va crear una seu episcopal.
Pedro Fernández de Azagra va resistir a les tropes del monarca aragonès Jaime I, que va haver de buscar per a assetjar la ciutat d'Albarrasí l'ajuda de Castella.
En 1284, Pedro III la va convertir, després de la seva conquesta, en la quarta comunitat d'Aragó, respectant els seus antics furs.
En el segle XVI i XVII, si bé va perdre algunes llibertats, va guanyar en prosperitat i desenvolupament econòmic.

Situació i Peculiaritats

L'emplaçament en la zona més suroccidental de la província li fa posseir divisòria forana amb les províncies de Guadalajara, Cuenca i València en el seu enclavament del Racó d'Ademús; la comarca de Terol i l'Alt Jiloca acaben per delimitar el seu entorn.

ALBARRACIN pinares de Rodeno

Territori de perfil agrest, propi de l'orografia serrana, les seves cotes de nivell oscil·len entre 1.920 m. en la Serra del Tremedal i els 900 m. dels plans del Jiloca. Aquesta comarca gaudeix d'un clima plujós, benefici que reverteix en la seva riquesa forestal i en la catifa de verda pastura. El seu sòl és propici perquè en els mesos de primavera i tardor tota una gran varietat de bolets ho transformin en el paraiso dels micólogos.

ALBARRACIN pinares de Rodeno

L'índex pluviométrico ha assolit una estimable profusió de fonts, que en el seu creixement donen llera al naixement dels rius Tall, Guadalaviar, Corb, Cabriel i Xúquer.

Itinerari Turistico i Monumental

Per a recórrer la comarca es poden prendre almenys tres diferents punts d'inici des de la N-330.

Per triar un, ho farem des de la ciutat de Terol i la carretera local que, abans de l'embassament de Arquillo de San Blas, remunta la conca fluvial del Guadalaviar i s'interna en les altes planicies que duen a Campillo. Allí torna a descencer fins a Bezas, ja en la comarca d'Albarrasí.

La carretera continua pel port de Dornaque (1.220 m.). Un desviament bé senyalitzat dóna entrada cap a Saldón. El seu entorn és bell, com el caseriu que presideix l'Església Parroquial de l'Assumpció.

Valdecuenca posseïx els mateixos atractius de Saldón. L'església de San Nicolás és del segle XVI, gòtica. Gòtic-renaixentista és l'ermita de San Roque.

Des d'aquí, la carretera ascendeix lentament la serra de Jabalón, de 1.692 m. ALS seus peus, el poble de Jabaloyas és un petit conjunt monumental. La seva església parroquial, advocada a l'Assumpció, es va edificar entre els segles XV i XVI, presumint de robusta torre-campanar i bella nau de senzilla crucería. L'ermita de la Verge dels Dolors va ser edificada en estil gòtic-mudèjar, allà pel segle XVII. L'arquitectura civil troba un bon exponent en la casa de la plaça Major, coneguda com casa de la Sirena.

El viatge es pot continuar cap al sud fins a Tormon, que té pintures rupestres. En El Corb l'església de l'Assumpció destaca per l'antiguitat de la seva torre-campanar, segle XVI. Toril i Masegoso s'han unit com per a evitar la solitud d'aquests grandiosos paratges. Terriente uneix al seu emplaçament privilegiat un patrimoni arquitectònic notable: l'església del Salvador, i l'Ajuntament, del segle XVI, amb llotja restaurada. Els 1.450 m. del Port de Terriente ens duguessin al desviament de Borinot, on destaca la torre de la seva església dedicada a San Pedro Apòstol. Royuela, el següent i proper punt de visita, també forma part d'aquesta petita col·lecció de temples gòtic-renaixentistes, en aquest cas dedicat a San Bartolomé.

En aquest lloc es pren el desviament que torna a remuntar els vessants de les Forests Universals, on entre pins i verdes pastures trobarem Calomarde, que dedica la seva església parroquial a San Pedro Apòstol; l'absis conserva restes d'un sepulcre romà; curiositat natural són els seus famosos Rotllo i Molí de les Trepitjades. Fredes d'Albarrasí frega els 1.500 m. El seu terme està cobert per extensos i compactes pinedes. Una de les múltiples fonts que posseïx enllumena aigües al Cabriel; una altra, Font García, al gran Tall, riu que, nascut en aquesta comarca turolense, ha de travessar més de mitja Península Ibèrica abans de desguassar en l'Atlàntic. Guadalaviar no oferix molts al·licients monumentals, però suplix aquests amb la seva perfecta disposició estiuenca. Les aigües procedents del desglaç primaveral propicien el creixement progressiu del riu Guadalaviar, el "riu blanc" dels musulmans, que ens servirà de guia en el descens. <

Des de Cases de Bucar, Villar del Cobo apareix en un recodo de la carretera, sota la mirada severa de la seva església parroquial dedicada als Santos Justo i Pastor, del segle XVI; l'Ajuntament és goticista. Dels seus bells caserius sobresurt la Casa Gran, que criden Patricia, amb supèrbia rejería de forja en el pis noble. <

Torres d'Albarrasí oferix l'església de San Miguel, segle XVII. Des d'aquesta població seguim viatge fins a Albarrasí.

La Ciutat d'Albarrasí

Tota la ciutat, amurallada en els segles XIII i XIV, està declarada Monument Nacional. S'assenta sobre una penya que retalla el riu Guadalaviar amb un profund tall; el seu aspecte és evocador des de qualsevol angle. La perspectiva, medieval i musulmana, mostra l'imponent cinto de muralla que culmina en el castell del Andador. Tres eren els castells que contava: el de Donya Blanca, el del Señorio i el cridat del Andador, el més altivo, que dominava l'accés des de Terol, el camí vell del Jiloca i els de Castella I València.

ALBARRACIN vista panorámica
Albarracín vista panorámica

Conserva set Esglésies:

  1. La Catedral, del segle XVI, amb una esvelta torre, capelles renaixentistes, tapissos flamencs del segle XVI i un important tresor catedralicio.
  2. Santa María, del segle XVI, amb una interessant Capella de la Comunitat, realitzada en 1572, amb fantàstiques yeserías plateresques en les seves voltes.
  3. Santiago, del segle XVII-XVIII, amb retaules barrocs.
  4. Santa Bàrbara, del segle XVIII, amb una important taula gòtica hispà-flamenca del segle XV.
  5. L'Escola Pia, del segle XVIII.
  6. Convent de Dominicas, del segle XVII, amb quadres i un cristo filipí del segle XVII, considerat com l'objecte "més extraordinari de tot el tresor artístic d'Albarrasí".
  7. Ermita del Crist de la Vega, del segle XVII-XVIII, amb verge romànica del s.XIII i llenç del Ecce-Homo, del segle XVI.

Poques ciutats oferixen al visitant un equilibri tan perfecte entre naturalesa, vegetació i arquitectura com ho oferix Albarrasí. Els seus carrers estrets serpentean apiñandose al costat de la muralla medieval per a dirigir-se després, amb les seves altes edificacions i racons plens de sorpreses estètiques, cap a la seva Plaça Major, harmònica i irregular al mateix temps. Allí gairebé tot és obra del segle XVI: les balconades corregudes de fusta, la seva casa esquinera amb la seva balconada en angle, l'Ajuntament porticado. A més del Palau Episcopal, mereixen ser visitats els palauets de la Brigadiera, del Monteverde i Antillón, dels Dolz de Mirall i de Navarrès de Azuriaga. De l'arquitectura popular, els elements bàsics de la qual són de pedra, la fusta, la forja i el color vermellós del guix, mereixen especial esment la Casa de la Julianeta, la Casa del carrer del Doll i el carrer dels Azagra, sinuosa i recoleta, que ens submergeix autènticament en l'Edat Mitjana.

Gastronomia i Festejos

La gastronomia es compon de plats forts: bullit, sopes d'all, sopes torrades, molles, anyell a la pastora, conserva de porc, gaspatxos i, per a postres, almojábanas.

La gastronomia s'enriqueix amb l'aporti de les truchas de rius i torrenteras. També els bolets acompanyen, en les seves temporals aparicions, els saborosos plats amb guisats recordats d'antigues receptes casolanes, en els quals l'anyell o les aus de corral, en chilindrón, competeixen amb les magres i la resta dels productes de la Matacía.

La caça és abundant en espècies. Té una especial representació en el senglar i el cérvol com caça major, i els comunes llebre i perdiu.

També oferix Albarrasí entre els seus atractius un ampli programa de festejos: Els Majos, el 30 d'abril; la Verge del Carmen, al juliol; les festes patronals a mitjan setembre; i els Festivals d'Estiu, amb actuacions musicals, de teatre, dansa, etc., durant el mes d'agost.

Una Naturalesa Rica i Diversa en l'entorn

Gran nombre de paratges d'interès paisatgístic - les fonts de la Bocachola, Cabrerizo, Escalador, Peña, Salut - i profundes goles excavades pel riu, així com denses pinedes envoltant a la calçada que va d'Albarrasí a Bezas, faran les delícies dels visitants.

L'impressionant conjunt muntanyenc de les Forests Universals, la Serra d'Albarrasí i la Serra del Tremedal, origina infinitat de paratges d'interès paisatgístic, amb fonts, merenderos, zones d'acampades i albergs de muntanya als voltants de gairebé tots els municipis d'aquesta Comunitat.

La Comunitat d'Albarrasí.

A més d'Albarrasí, la comunitat està formada per diverses sesmas - pobles associats per a l'administració de béns comuns - Jabaloyas, Bronchales, Villar del Cobo, i Frias d'Albarrasí. En total, 23 ajuntaments.

Formen part de la comarca altres pobles, que no pertanyen a la seva comunitat històrica: Gea d'Albarrasí, situat entre Terol i albarracín, a la vora del riu Guadalaviar, conserva els monestirs de les Capuchinas i de Carmelites Descalces. En l'extrem sud, es troben Rubiales, Veguillas de la Serra, Alobras, Tormón i El Corb, on mereix atenció l'Església de l'Assumpció i la seva torre-campanar del segle XVI.

 

Índex alfabètic sobre Aragó

Una col lecció de imatges guardades del temps amb les millors il.lustracions d'edificis i ciutats de segles passats.
Les fotografies actuals sobre Aragó et mostraran una societat viva.
de molt interès és també la heràldica municipal i institucional.

Com un Nil que creua el desert, el Ebre travessa l'estepa.

Localitza la situació d'Aragó en un mapa.

Coneix un món en les fotografies de Serafín Urzay.



Albarracin | Maestrazgo | Mudejar | Província | Turismo Rural | en Teruel | Inicio
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragón | Comarques
Geología | Naturalesa | Bestiari | Indice Alfabétic | Temátic | Adreces Turisme | Mapes



Teruel Terol, Mudejar, Asociacio Cultural AragóInteractivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Catala, Naturalesa, mapes, Aragó es así.

Copyright 1996-2019 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragó.

Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
L'aigua esperança i futur