Aragó > es així

LLEI 10/1993, de 4 de novembre, de Comarcalització d'Aragó. Aragó.



Data de Publicació: 19/11/1993.

  En nom del Rei, i com President de la Comunitat Autònoma d'Aragó promulgo la present Llei, aprovada per les Corts d'Aragó, i ordeno es publiqui en el Butlletí Oficial d'Aragó i en el Butlletí Oficial de l'Estat; tot això de conformitat amb el disposat en els articles 20 i 21 de l'Estatut d'Autonomia.

PREAMBULO

I. L'Estatut d'Autonomia d'Aragó, en el seu article 5, preveu que una Llei de Corts d'Aragó podrà ordenar la constitució i regulació de les comarques. Queda així atribuïda a les Corts d'Aragó la institucionalització del fet comarcal com nou nivell d'Administració pública que pot estructurar-se l'organització territorial d'Aragó. L'existència de comarques a Aragó, quan realitats geogràfiques, econòmiques, culturals i històriques amb característiques i interessos comuns, és un fet que acrediten els vincles i relacions entre els municipis de determinades zones i entorn de diverses ciutats, i que espontàniament és sentit per les seves poblacions respectives com bases comunes de convivència. Ara bé, la creació d'un nivell territorial supramunicipal com entitat local diferenciada del municipi i de la província planteja qüestions polítiques, administratives i financeres que cal abordar amb prudència per les seves repercussions en el conjunt d'Aragó. Però, al temps, és necessari escometre-la ja perquè així ho exigeix una millor organització territorial dels serveis públics, l'acostament de la seva gestió als ciutadans, l'impuls a noves tasques públiques acords amb els temps i un millor equilibri de les condicions de vida dintre d'Aragó. En aquest sentit, la comarca pot ser el més adequat i actiu protagonista i gestor de les directrius de política territorial.

La creació de la comarca com entitat local no pretén qüestionar cap altre nivell de l'Administració local. És cert que, limitades les competències públiques, la seva engegada ha de dur amb si una certa redistribució de les funcions i activitats exercides per altres Administracions, com ja va admetre la sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juliol de 1981. Però si això ha de suposar una més eficaç prestació dels serveis públics, haurà d'afrontar-se. Les Administracions públiques estan al servei del ciutadà --no al contrari-- i en això troben la seva justificació. L'organització comarcal que es propugna tracta, en primer lloc, de fer possible la pervivència institucional, democràtica i representativa d'aquells petits municipis la subsistència dels quals manca de sentit com Administracions públiques de competències generals, mentre que Aragó conta en l'actualitat amb 338 municipis de menys de 250 habitants (d'ells, 111 amb població inferior als cent). Respectar el valor d'aquests nuclis de població com entitats representatives, evitant la seva desaparició per consunción, fusió o incorporació a uns altres, és el que pot aconseguir la comarca, al prestar subsidiàriament al conjunt aquelles funcions i serveis que aïlladament a molts municipis els és impossible fer realitat. Per altra banda, la comarca vindrà a recollir, consolidar i potenciar les experiències d'aquelles mancomunitats de fins generals i àmbits geogràfics adequats que han estat precursores en l'organització de serveis supramunicipales. AL mateix temps, la comarca ha de ser, pel conjunt de territori i població que suposa, instància que faci possible la descentralització de competències per part de la província i l'Administració de la Comunitat Autònoma. Defensat tècnicament per tots l'acostament al ciutadà de l'activitat pública per motius d'eficàcia i major participació, la possibilitat pràctica d'efectuar-lo ha xocat sempre amb l'escassa capacitat de gestió de la major part dels municipis aragonesos. L'existència de la comarca és condició necessària, per tant, per a fer possible la descentralització en les seves diverses variants jurídiques i respecte de múltiples sectors materials d'activitat.

La regulació de la comarca pot abordar-se amb diferent profunditat i abast com mostren altres experiències: des de la simple previsió del procediment de creació fins a un complet disseny de l'organització comarcal generalitzada, passant per la creació concreta d'una entitat comarcal referida a una zona determinada del territori. En el cas d'Aragó, la present Llei s'inclina per una via intermèdia. D'una banda, no es considera viable la implantació immediata de la comarca com entitat local generalitzada, optant-se per deixar en una primera etapa la seva creació o promoció a la iniciativa dels municipis, el que contribuirà a la millor consolidació de les primeres comarques que s'organitzin, i permetrà avançar, mentre , en la creació de les condicions que permetin la seva extensió a tot l'àmbit d'Aragó. D'altra banda, s'estima insuficient la mera regulació de la iniciativa i del procediment de creació de la comarca; per això la llei avança tot el possible en la configuració de les normes generals que defineixin les característiques principals de la comarca que es propugna (especialment, les seves competències i la composició i elecció dels seus òrgans de Govern), preveient també amidades de foment i altres institucions d'àmbit comarcal. Es tracta, d'aquesta manera, que quedi suficientment dissenyat des d'un principi el tipus d'organització comarcal que es considera adequat al conjunt de la realitat aragonesa, sense perjudici de les especialitats que cada comarca pugui preveure per a adaptar-lo a les seves peculiaritats específiques. Partint d'aquell marc comú, l'amplitud de les seves competències i el ritme en la consolidació de la institució comarcal dependrà de les lleis sectorials, de la capacitat de negociació de delegacions i convenis i, en suma, de la intensitat de la voluntat política existent en cada àmbit comarcal per contar amb una organització pròpia.

CAPITULO I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1.--Naturalesa i fins de la comarca.
1. De conformitat amb l'establert en l'article 5 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, els municipis limítrofs vinculats per característiques i interessos comuns podran constituir-se en comarques, que gaudiran de la condició d'entitats locals.
2. La comarca tindrà al seu càrrec la prestació de serveis i la gestió d'activitats d'àmbit supramunicipal, representant els interessos de la població i territori comarcals en defensa d'una major solidaritat i equilibri dintre d'Aragó.
3. Així mateix, la comarca cooperarà amb els municipis que la integrin en el compliment de les seves fins pròpies.

Article 2.--Norma-marc de l'organització comarcal. La present Llei establix les normes generals a les quals s'ajustarà l'organització comarcal aragonesa. Cada comarca, a través de la seva pròpia normativa, continguda en la llei per la qual es creu, podrà regular les peculiaritats específiques dels seus municipis, població i territori.

Article 3.--Potestats de la comarca.
1. La comarca, com entitat local territorial, té personalitat jurídica pròpia i gaudeix de capacitat i autonomia per al compliment de les seves fins.
2. En l'exercici de les seves competències, corresponen a les comarques:
a) Les potestats reglamentàries i d'autoorganització.
b) Les potestats financera i tributària, circumscrita aquesta exclusivament a l'establiment de taxes per prestació de serveis o realització d'activitats imposició de contribucions especials i fixació de preus públics.
c) La potestat de programació i planificació.
d) La presumpció de legitimitat i l'executivitat dels seus actes.
i) Les potestats d'execució forçosa i sancionadora.
f) La potestat de revisió d'ofici dels seus actes i acords.
g) La inembargabilidad dels seus béns i drets en els termes previstos en les lleis; les prelacions, preferències i altres prerrogatives reconegudes en la Hisenda pública en relació amb els seus crèdits, sense perjudici de les quals corresponguin a les Hisendes de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.
h) Les potestats expropiatòria i d'investigació partió i recuperació d'ofici dels seus béns.

Article 4.--Territori, denominació i capitalitat.
1. El territori de cada comarca, constituït pel conjunt dels termes dels municipis que la integrin, haurà de coincidir amb els espais geogràfics que s'estructurin les relacions bàsiques de l'activitat econòmica i la població de la qual estigui vinculada per característiques socials, història i tradició comunes que defineixin bases peculiars de convivència.
2. Un municipi només podrà pertànyer a una comarca. Si com a conseqüència de l'alteració de termes municipals resultessin afectats els límits comarcals, haurà de tramitar-se simultàniament la correlativa alteració de la divisió comarcal.
3. Les comarques s'identifiquen per la seva denominació, establerta en la llei que les crea.
4. Els òrgans de la comarca tindran la seva seu oficial en el municipi que ostenti la seva capitalitat, determinada en la llei que la instituïx. Els serveis que presti la comarca podran establir-se en qualsevol lloc dintre dels límits comarcals.

CAPITULO II DE LA CREACION DE LES COMARQUES
Article 5.--Creació per llei.
1. La creació de les comarques es realitzarà per llei de les Corts d'Aragó, que determinarà la seva denominació, àmbit territorial, capitalitat, compo sición i funcionament dels seus òrgans de govern, que seran representatius dels ajuntaments que les formin, així com les competències i recursos econòmics propis de les mateixes. En aquesta llei quedaran recollides, dintre dels criteris marc establerts per la present Llei, les peculiaritats de cadascuna de les comarques aragoneses.
2. La creació de comarques no exigirà la seva generalització a tot el territori de la Comunitat Autònoma.
Article 6.--Iniciativa de creació.
1. La iniciativa de creació d'una comarca podrà adoptar-se:
a) Per tots o alguns dels municipis que hagin d'integrar-la, mitjançant acord del ple dels respectius ajuntaments o concejos oberts adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres. Haurà de ser promoguda la iniciativa, almenys, per un nombre de municipis no inferior a les dues terceres parts dels quals haver de constituir la comarca i que representin dos terços del cens electoral del territori corresponent.
b) Per una mancomunitat d'interès comarcal, mitjançant acord del seu òrgan plenari de govern, adoptat pels dos terços del nombre legal dels seus membres, i que representin, almenys, a les dues terceres parts del cens electoral. c) Per acord de la Diputació General, sempre que el procés de comarcalització s'hagi desenvolupat en, almenys, el setanta per cent del territori aragonès.
2. Aquesta iniciativa haurà de basar-se en un estudi documentat que es justifiqui la creació de la comarca i, especialment, els següents extrems:
a) Denominació.
b) Municipis que comprèn.
c) Capitalitat.
d) Relació de funcions i serveis que hagi d'ocupar.
i) Organos de govern i la seva composició.
f) Mitjans econòmics.
g) Existència de vincles històrics, econòmics, socials i culturals que configurin la comarca.
h) Eficàcia administrativa per a la gestió dels serveis que es vagin a prestar.
i) Pressupost estimatiu de l'engegada i cost ordinari de funcionament.
3. En el cas que la iniciativa parteixi dels municipis, el Departament de Presidència i Relacions Institucionals, una vegada rebut testimoniatge dels acords i de la documentació justificativa, els traslladarà als altres ajuntaments que no hagin participat en la iniciativa i que estiguin compresos en la delimitació comarcal proposta. Quan sigui una mancomunitat d'interès comarcal la qual exerceixi la iniciativa, es donarà trasllat de la mateixa a tots els municipis inclosos en l'àmbit de la comarca proposada.
4 Si la iniciativa partís de la Diputació General, el Departament de Presidència remetrà a tots els municipis i mancomunitats interessats el corresponent acord i la documentació justificativa que es basi.
5. Els municipis i mancomunitats interessats adoptaran acord sobre aquesta iniciativa en el termini de tres mesos des de la recepció dels acords i documentació complementària. En cas de no adoptar acord, s'entendrà que no presenten objecció a la mateixa.
6. Quan la iniciativa parteixi de la Diputació General o d'una mancomunitat d'interès comarcal, no podrà continuar-se el tràmit si s'oposen expressament les dues cinquenes parts dels municipis que haguessin d'agrupar-se en la comarca, sempre que tals municipis representin, almenys, la meitat del cens electoral del territori corresponent. En aquest cas, no podrà reiterar-se aquesta iniciativa fins a la celebració de noves eleccions locals, o quan els municipis que s'haguessin oposat reconsideressin la seva negativa i acordessin sumar-se a tal iniciativa.
Article 7.--Resolució sobre la iniciativa comarcal.
1. Conegut el parer de tots els ajuntaments afectats i emesos informes pels Departaments de Presidència i Relacions Institucionals i d'Ordenació Territorial, Obres Públiques i Transports, la Diputació General adoptarà acord sobre la procedència i viabilitat de l'ens comarcal.
2. En el cas que la decisió sigui favorable a la constitució de la comarca, la Diputació General redactarà el corresponent avantprojecte de llei, en el termini màxim de tres mesos, amb referència concreta a les diferents qüestions necessitades de regulació, que serà sotmès a informació pública per termini de quatre mesos, donant la màxima difusió a aquesta consulta. Podran comparèixer a la mateixa, a més dels municipis interessats, les mancomunitats i província o províncies afectades, quantes entitats representatives d'interessos econòmics, socials i culturals i persones individuals ho considerin oportú.
3. A la vista del resultat de la informació pública, la Diputació General aprovarà el corresponent projecte de llei d'establiment i regulació de la comarca, que contindrà el seu estatut propi i es remetrà a les Corts d'Aragó per al seu tràmit parlamentari.
4. En el cas que la Diputació General considerés inviable la creació de la comarca, ho comunicarà així als ajuntaments o mancomunitats promotores de la iniciativa, remetent a les Corts d'Aragó comunicació de l'acord i dels informes i dictàmens emesos sobre aquesta iniciativa.

CAPITULO III DE LES COMPETÈNCIES DE LES COMARQUES
Article 8.--Competències pròpies.
1. La comarca exercirà les competències que li siguin atribuïdes per la llei de la seva creació i, entre unes altres, les següents: a) Ordenació del territori i urbanisme.
b) Protecció del medi ambient.
c) Acció social.
d) Cultura.
i) Esports.
f) Promoció del turisme.
g) Artesania.
h) Fires i mercats comarcals.
i) Protecció dels consumidors i usuaris.
j) Protecció civil i prevenció i extinció d'incendis.
k) Transports.
l) Patrimoni històric-artístic.
ll) Serveis de recollida i tractament de residus sòlids.
m) Aquelles altres que amb posterioritat a la present Llei o a les de la seva creació poguessin ser exercides en el futur per les comarques.
2. Igualment, la comarca podrà exercir la iniciativa pública per a la realització d'activitats econòmiques d'interès comarcal.
Article 9.--Competències transferides o delegades.
1. La Comunitat Autònoma podrà transferir o delegar la titularitat o l'exercici de competències a favor de la comarca quan s'afavoreixi la millor prestació dels serveis corresponents.
2. Les províncies podran transferir o delegar a les comarques la titularitat o l'exercici de competències en relació amb:
a) Gestió del Pla Provincial d'Obres i Serveis en l'àmbit comarcal.
b) Assistència i cooperació tècnica, jurídica i econòmica als municipis.
3. Els municipis que integrin la comarca podran delegar en aquesta les seves competències quan es refereixin a actuacions d'interès comarcal o supramunicipal i quan el seu exercici resulti difícil per al municipi i raons d'economia i eficàcia així ho aconsellin. Els municipis podran delegar en la comarca les seves facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació tributàries.
4. La transferència o delegació de competències exigirà, en cada cas , el traspàs dels mitjans precisos per al seu exercici i l'acceptació expressa pel consell Comarcal, excepte quan venja determinada per llei.
Article 10.--Programes territorials i zones de muntanya.
1. Les comarques, en virtut de conveni, delegació o transferència, segons els casos, tindran al seu càrrec la gestió de les actuacions prioritàries específiques que es fixin en els respectius plans i programes territorials aprovats en desenvolupament de les directrius d'ordenació del territori i que es refereixin a la zona geogràfica que es tracti.
2. Correspondrà igualment a les comarques la participació en l'elaboració dels programes d'ordenació i promoció de recursos agraris de muntanya i la gestió de les obres d'infraestructura i de serveis públics bàsics que en ells s'incloguin
Article 11.--Cooperació i assistència a municipis.
1. Sense perjudici de les competències que en aquest àmbit corresponguin a les províncies, cada comarca podrà crear un servei de cooperació i assistència dirigit a prestar assessorament als municipis que ho sol·licitin en matèria jurídic-administrativa, econòmica i financera i d'obres i serveis.
2. En el cas que la Diputació General acordi, a petició del municipi interessat, la dispensa de l'obligació de prestar els serveis mínims, ateses les seves característiques peculiars, es podrà atribuir el seu establiment i prestació a la comarca. Amb tal fi, l'acord de dispensa fixarà les condicions i aportacions econòmiques que procedeixin.
3. Quan per manca de mitjans per a sostenir el lloc de Secretaria-Intervenció, un municipi sigui dispensat de l'obligació de sostenir-lo, podrà encomanar-se a la comarca la prestació d'aquesta funció, si la província no garanteix adequadament el seu exercici. En aquest cas, la seu administrativa estable del lloc de treball radicarà en les oficines comarcals corresponents, sense perjudici que s'asseguri la comunicació entre aquestes oficines i el municipi exempt per mitjans telefònics i altres sistemes de telecomunicació, així com l'assistència del personal habilitat necessari a les sessions municipals i a aquells altres actes que així calgui per la seva importància o l'especial necessitat d'assessorament jurídic i tècnic.
4. Les comarques podran establir convenis amb els municipis del seu àmbit per a la cooperació en qualsevol matèria d'interès comú.
Article 12.--Gestió per la comarca de serveis autonòmics.
1. A través de l'encomana de la gestió ordinària de determinats serveis, la comarca podrà realitzar funcions executives corresponents a competències de l'Administració de la Comunitat Autònoma quan per les seves característiques no requereixin unitat de gestió ni el seu exercici directe.
2. L'acord d'assignació serà adoptat per la Diputació General, prèvia acceptació del Consell comarcal interessat, determinant-se en el mateix les facultats que es reservi la Diputació General i els mitjans amb que es doti.
Article 13.--Gestió pels municipis de serveis comarcals.
1. A través de l'encomana de la gestió ordinària de determinats serveis, un o diversos municipis podran realitzar funcions executives corresponents a competències de la comarca quan suposi una millora en la seva prestació.
2. L'acord d'assignació serà adoptat pel consell Comarcal, prèvia acceptació de l'ajuntament interessat, determinant-se en el mateix les facultats que es reservi la comarca i els mitjans amb que es doti.
Article 14.--Traspàs de competències de mancomunitats a comarques.
1. L'atribució a la comarca de competències en relació amb serveis prestats amb anterioritat per mancomunitats, l'àmbit territorial de les quals sigui coincident amb el d'aquella, determinarà la conversió del servei mancomunat en comarcal i la transferència de la seva gestió a l'ens comarcal. En el cas que aquest servei fora l'única fi de l'ens associatiu preexistent, aquesta transferència determinarà l'extinció del mateix per pèrdua de la fi, practicant-se les operacions de dissolució que corresponguin. Igual efecte produirà l'atribució a la comarca de competències en relació amb la totalitat de les fins d'una mancomunitat preexistent, sempre que l'àmbit territorial de la comarca sigui coincident amb el de la mancomunitat que es tracti.
2. La subrogació en la gestió no comportarà per si alteració del règim estatutari del servei respecte dels usuaris i, si escau, del concessionari.
Article 15.--Dret de participació de la comarca.
1. En tots aquells assumptes que afectin directament als seus interessos, haurà d'assegurar-se el dret de la comarca a participar en el procés de presa de decisions i seguiment de la seva gestió.
2. Amb tal fi, es mantindrà una recíproca i constant informació entre els municipis, comarques, províncies i Comunitat Autònoma; es facilitarà el seu accés als instruments de planificació i programació, i es contarà amb la seva presència en els òrgans de representació i col·laboració que hagin de debatre's assumptes que afectin a l'interès comarcal respectiu.
CAPITULO IV DE LA ORGANIZACION DE LES COMARQUES
Article 16.--Organos de la comarca.
1. L'organització comarcal respon a les següents regles:
a) El President, els Vicepresidents i el Consell comarcal existeixen en totes les comarques.
b) Podrà existir una Comissió de Govern en aquelles comarques que així ho prevegin en el seu estatut o en el reglament orgànic comarcal que aprovin, integrada pel president i Vicepresidents. Correspondrà a aquesta Comissió l'assistència al President així com aquelles atribucions que determini el reglament orgànic comarcal o li deleguin el Consell i el President.
c) Una Comissió especial de Comptes, constituïda per membres dels grups polítics integrants del Consell Comarcal, informarà els comptes anual és de l'entitat, abans de sotmetre's a la seva aprovació.
2. El Consell comarcal, mitjançant l'aprovació d'un reglament orgànic comarcal, que requerirà el vot favorable de la majoria absoluta, podrà regular els òrgans complementaris que consideri necessaris, l'estructura administrativa de l'ens comarcal i les relacions entre els òrgans comarcals i els municipis respectius.
Article 17.--El Consell comarcal.
1. El govern i l'administració comarcal corresponen al Consell comarcal, integrat pel president i els Consellers.
2. El Consell comarcal està integrat pel nombre de membres que resulti de l'aplicació de la següent escala, referida als residents de la comarca:
Fins a 10.000 habitants 19
De 10.001 a 25.000 habitants 25
De 25.001 a 50.000 habitants 35
De més de 50.001 habitants 39
Article 18.--Elecció del Consell comarcal.
1. Una vegada constituïts tots els ajuntaments de la comarca, la Junta Electoral de zona procedirà immediatament a formar una relació de tots els partits, coalicions, federacions, i de cadascuna de les agrupacions d'electors que hagin obtingut algun regidor i, almenys, el tres per cent o més dels vots de la comarca, ordenant-los en ordre decreixent al dels vots obtinguts per cadascun d'ells.
2. ALS efectes previstos en el paràgraf anterior, en els municipis de menys de dos-cents cinquanta habitants, el nombre de vots a tenir en compte per cada candidatura s'obtindrà dividint la suma dels vots obtinguts per cadascun dels seus components entre el nombre de candidats que formaven la llista corresponent fins a un màxim de quatre. Es corregiran per defecte les fraccions resultants.
3. Realitzada aquesta operació, la Junta procedirà a distribuir els llocs que corresponen als partits, coalicions, federacions i a cadascuna de les agrupacions d'electors en cada comarca, dividint el nombre de vots obtingut per cada candidatura per un, dos, tres o més, fins a un nombre de llocs igual als corresponents al Consell Comarcal. Els llocs s'atribuiran a les llistes que obtinguin els quocients majors i es procedirà a l'atribució per ordre decreixent dels mateixos.
4. Si en aplicació dels paràgrafs anteriors es produïssin coincidències de quocients entre llistes distintes, la vacant s'atribuirà a la qual hagués obtingut major nombre de vots, i, en cas d'empat, es resoldrà per sorteig.
Article 19.--Constitució del Consell Comarcal.
1. El Consell comarcal es constituirà en sessió pública en la capital de la comarca el primer dia hàbil després de transcorreguts quinze dies naturals, contats a partir de l'endemà a l'acte de proclamació dels membres electes.
2. La sessió constitutiva estarà presidida per una mesa de edat, integrada pel conseller de major edat i pel de menor edat presents en l'acte, i actuarà com Secretari el de la Corporació comarcal.
Article 20.--Elecció del president.
1. El Consell comarcal triarà, d'entre els seus membres, al seu President en la mateixa sessió constitutiva.
2. Per a ser triat President, el candidat haurà d'obtenir la majoria absoluta en la primera votació, o la simple en la segona. En cas d'empat, es procedirà a una tercera votació, i si en la mateixa es produïx novament empat, serà triat el candidat de la llista amb més consellers. Si les llistes tenen el mateix nombre de consellers, serà triat el candidat de la llista amb un nombre major de regidors de la comarca.
3. El President podrà ser destituït del càrrec mitjançant moció de censura, de forma anàloga al previst en la Llei Orgànica de Règim Electoral General per als municipis. A aquests efectes, podran ser candidats al càrrec de President tots els Consellers.
Article 21.--Inelegibilitats, incompatibilitats i recursos.
1. Les causes d'inelegibilitat són les establertes per la Llei Orgànica de Règim Electoral General i, si escau, per la Llei Electoral d'Aragó. Les causes d'incompatibilitat són les establertes per la Llei Orgànica de Règim Electoral General per als Diputats provincials.
2. Els recursos contenciós-electorals contra els acords de la Junta Electoral sobre proclamació d'electes i sobre l'elecció i proclamació del President del Consell comarcal, es regiran per l'establert en la llei Orgànica de Règim Electoral General.
Article 22.--Durada del mandat dels membres del Consell.
1. La durada del mandat dels membres del Consell comarcal coincidirà amb la de les Corporacions municipals a qui representin. Una vegada finalitzat el mandat, els membres del Consell comarcal continuaran en funcions únicament per a l'administració ordinària fins a la presa de possessió dels seus successors. En cap cas podran adoptar acords per als quals sigui legalment necessària una majoria qualificada.
2. La pèrdua de la condició de regidor determinarà també la pèrdua de la condició de membre del Consell comarcal.
Article 23.--Atribucions dels òrgans comarcals i règim de funcionament.
1. El Consell comarcal i el seu President exerciran les atribucions i ajustaran el seu funcionament a les normes relatives al Ple de l'ajuntament i a l'Alcalde contingudes en la legislació de règim local.
2. Els Vicepresidents substituiran pel seu ordre al President en cas de vacant, absència o malaltia i exerciran aquelles atribucions que el President expressament els delegui. Seran lliurement nomenats i cessats pel president entre els Consellers comarcals.
Article 24.--Consulta als ajuntaments. El reglament orgànic comarcal regularà la convocatòria als alcaldes dels municipis de la comarca, o regidors en qui deleguin, perquè puguin informar davant el Consell comarcal sobre assumptes d'especial interès parell al municipi respectiu, abans de sotmetre'ls a l'aprovació del Consell.
Article 25.--Participació ciutadana. Quant a la participació ciutadana, el reglament orgànic com arcal recollirà els instruments i procediments inclosos en la legislació sobre règim local.
CAPITULO V DE LA HISENDA COMARCAL
Article 26.--Ingressos de la comarca.
La Hisenda de les comarques estarà constituïda pels següents recur sos:
a) Els ingressos procedents del seu patrimoni i altre de dret privat.
b) Taxes per la prestació de serveis o realització d'activitats de la seva competència.
c) Els percebuts en concepte de preus públics.
d) Contribucions especials.
i) Subvencions.
f) Transferències de la Comunitat Autònoma i de les províncies en favor de les comarques, en concepte de:
--Participació en els seus ingressos sense caràcter finalista.
--Traspàs de mitjans en virtut de redistribució legal.
--Transferència o delegació de competències.
g) Aportacions dels municipis que les integrin.
h) Els procedents d'operacions de crèdit.
i) El producte de les multes i sancions imposades en l'àmbit de les seves competències.
j) Qualssevol altres que resultin establertes mitjançant llei.
Article 27.--Transferències de la Comunitat Autònoma en favor de les comarques i territorialización d'inversions.
1. Les Lleis de Pressupostos de la Comunitat Autònoma establiran, amb caràcter anual, transferències incondicionadas a favor de les comarques, destinades a l'engegada i funcionament de la seva organització i activitats. La seva quantia es determinarà en funció de mòduls objectius relatius a la seva població, superfície, nombre de nuclis habitats, nivell de qualitat de serveis, esforç fiscal i qualssevol altres que, atenent a criteris d'oportunitat estimi convenient la Comunitat Autònoma.
2. Així mateix, els Pressupostos de la Comunitat Autònoma haurien de contenir un estat territorializado per comarques que es reflecteixin les inversions i transferències de capital destinades a cadascuna d'elles, com visió de conjunt dels programes dels diferents Departaments, en la part que sigui possible aquesta territorialización, atesos els projectes que incloguin.
3. Cada any la Diputació General elevarà a les Corts un informe sobre el procés d'assumpció de competències per les comarques, grau de compliment i la correlativa assignació de recursos econòmics a les mateixes.
Article 28.--Aportacions de les províncies al finançament de les comarques.
1. En aquells casos que la comarca assumeixi l'execució d'obres i prestació de serveis als municipis del seu àmbit, que tinguin el caràcter legal de mínims i obligatoris o de funcions públiques necessàries, sense haver-se resolt la seva realització per la província, aquesta haurà de col·laborar econòmicament en el seu finançament en la proporció que es convingui, atesa la transcendència de l'actuació la població beneficiada i la contribució que suposi a la millora de l'equilibri de les condicions de vida en l'àmbit provincial.
2. Els pressupostos de les províncies podran establir transferències incondicionadas a favor de les comarques, en atenció al conjunt dels serveis de cooperació i assistència als municipis que subsidiàriament prestin.
3. Anualment, en el mes de setembre, les diputacions provincials elevaran a les Corts d'Aragó un informe que es detalli la territorialización per comarques en la respectiva província de la despesa realitzada o programat en obres, serveis i activitats a través dels diferents plans aprovats en l'exercici.
Article 29.--Aportacions dels municipis.
1. Les aportacions dels municipis a la comarca es determinaran tenint en compte el seu nombre d'habitants i l'aprofitament dels serveis prestats per la comarca. Ateses les peculiaritats de cada comarca, podran incloure's índexs correctors relacionats amb el nivell de renda i riquesa dels municipis o de prestació dels serveis fonamentals de la seva competència.
2. El Consell comarcal revisarà cada any, a l'aprovar el Pressupost els criteris per a determinar aquestes aportacions.
Article 30.--Règim pressupostari i comptable.
El règim pressupostari d'intervenció i comptabilitat de les comarques serà l'establert en la legislació sobre hisendes locals.

CAPITULO VI DEL PERSONAL AL SERVEI DE LA COMARCA

Article 31.--Règim del personal al servei de la Comarca.
1. El personal al servei de la comarca es regirà pel disposat amb caràcter general per al personal al servei de l'Administració Local, en concret en el Títol VII de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local.
2. Són funcions públiques necessàries en totes les comarques la responsabilitat de les quals està reservada a funcionaris amb habilitació de caràcter nacional:
a) La de Secretaria, comprensiva de la fe pública i l'assessorament legal preceptiu.
b) El control i la fiscalització interna de la gestió econòmic-financera i pressupostària i la comptabilitat, tresoreria i recaptació.
Article 32.--Oferta d'ocupació pública i selecció de personal.
1. Les comarques formularan la seva oferta d'ocupació pública amb caràcter anual.
2. La selecció de tot el personal, sigui funcionari o laboral, haurà de realitzar-se mitjançant convocatòria pública i a través del sistema de concurs, oposició o concurs-oposició lliure, en els quals es garanteixin, en tot cas, els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat, així com el de publicitat.

CAPITULO VII D'ALTRES INSTITUCIONS DE AMBITO COMARCAL

Article 33.--Mancomunitats d'interès comarcal.
Obtinguda per una mancomunitat la declaració d'interès comarcal, podrà fer-se càrrec provisionalment de les funcions, serveis i mitjos que correspondrien a una entitat comarcal, des de la formalització de la iniciativa de creació de la comarca, a fi de facilitar la seva immediata engegada tan aviat s'aprovi la corresponent llei de creació de la mateixa.

Article 34.--Els Consells consultius comarcals.
1. En tant no es generalitzi la implantació de la comarca com entitat local en tot l'àmbit de la Comunitat Autònoma d'Aragó, podran constituir-se Consells consultius comarcals respecte d'aquelles zones en les que no existeixi entitat local comarcal. Els Consells consultius comarcals podran constituir-se a iniciativa dels propis municipis o d'alguna mancomunitat i sempre que la iniciativa sigui promoguda, almenys , per un nombre de municipis no inferior a les dues terceres parts dels quals haver de constituir la comarca i que representin, almenys, dos terços del cens electoral del territori corresponent.
2. Formaran part d'aquests Consells, de caràcter deliberante i consultiu, els alcaldes dels municipis d'un determinat àmbit comarcal, conforme a la delimitació aprovada. Els alcaldes podran delegar en altres membres de la Corporació.
3. El Consell consultiu comarcal respectiu podrà ser convocat quan la transcendència d'un assumpte d'interès supramunicipal aconselli el seu coneixement, debat i informe per aquest òrgan.
4. La reunió del Consell podrà tenir lloc per convocatòria de la Diputació General o d'un nombre d'alcaldes de la zona no inferior a cinc, havent d'assenyalar-se en la convocatòria la data, hora i lloc de la reunió i l'ordre del dia de la mateixa i efectuar-se amb antelació mínima de deu dies. Per a constituir-se vàlidament haurien d'assistir representants de la majoria dels municipis de l'àmbit comarcal que es tracti.
5. La presidència del Consell, al simple efecte de mantenir l'ordre de les seves deliberacions i declarar el seu resultat, correspondrà per rotació a cadascun dels alcaldes membres, seguint-se l'ordre dels municipis de major a menor població. Dels acords d'aquest Consell aixecarà acta un Secretari, designeu o a aquest efecte entre els seus membres al començament de cada sessió.
6. En els casos que una disposició legal o reglamentària prevegi la participació de la comarca en un determinat procediment administratiu, s'entendrà atribuïda aquesta participació al Consell consultiu comarcal en tant no es constitueixi l'entitat comarcal.
Article 35.--Societats i consorcis d'interès comarcal.
Si per falta d'iniciativa, o per estimar-se freturosa de viabilitat la formulada, un determinat àmbit territorial manca d'entitat comarcal constituïda, i en tant persisteixi aquesta situació, la Diputació General podrà adoptar l'acord de creació d'una entitat, amb la participació dels municipis interessats, a través de la constitució d'un consorci o d'una societat.
CAPITULO VIII DEL FOMENT DE LA COMARCALIZACION

Article 36.--Mesures de foment de la comarcalització.
1. La Diputació General prestarà especial assessorament i suport a la constitució de noves comarques, així com al funcionament de les existents.
2. El procés d'organització i engegada de cada administració comarcal serà donat suport especialment per la Diputació General mitjançant la concessió d'ajudes per a les inversions necessàries i per a les despeses de funcionament en proporció a la quantia dels mateixos i als serveis efectivament gestionats que els determinin.
3. En tots els supòsits que pugui beneficiar-li, es computarà com població de la comarca la totalitat dels habitants dels municipis que la formin.
4. Les obres i serveis promoguts per comarques podran beneficiar-se de subvencions a fons perdut, accés al crèdit o altres ajudes previstes en els programes d'inversions en els quals s'incloguin, sense que això suposi discriminació a la resta dels municipis i mancomunitats.
Article 37.--Utilització d'instal·lacions municipals per la comarca.
Amb la conformitat del municipi interessat i mitjançant la formalització del corresponent conveni, la comarca podrà optar per utilitzar els serveis propis d'aquell, per a prestar les seves competències pròpies, en tot o en part.

DISPOSICIONS ADDICIONALS.
Primera.--Unificació de divisions comarcals.
En el termini de sis mesos, la Diputació General unificarà les divisions comarcals i supramunicipales que vengen aplicant-se pels diferents Departaments a l'efecte d'organització i gestió dels serveis al seu càrrec, a fi de procurar l'homogeneïtzació del mapa comarcal com base geogràfica de serveis perifèrics, de manera que aquests es refereixin sempre a un àrea comarcal o a un conjunt d'àrees comarcals determinades.
Segona.--Consulta municipal. En el termini de cinc mesos des de l'aprovació de la present Llei, la Diputació General d'Aragó sotmetrà a consulta dels municipis aragonesos, mancomunitats intermunicipales i províncies una proposta de delimitació comarcal i la seva capitalitat. La convocatòria de la consulta es farà per Decret de la Diputació General d'Aragó, havent d'adoptar els ajuntaments, Concejos oberts i òrgans de govern de les mancomunitats acord que expressin la seva posició sobre la delimitació proposada i alternatives contemplades, dintre dels tres mesos següents a partir de la publicació del Decret de convocatòria en el Butlletí Oficial d'Aragó. De l'acord adoptat es remetrà certificació al Departament de Presidència i Relacions Institucionals. En el cas d'aquelles entitats que no adoptessin acord, s'entendrà que no presenten objeccions a la delimitació comarcal proposta. A la vista del resultat de la consulta municipal, la Diputació General d'Aragó proposarà a les Corts d'Aragó un projecte de llei de delimitació comarcal.
Tercera.--Zaragoza i la seva àrea metropolitana. En el cas que per llei de les Corts d'Aragó es creu el Area Metropolitana de Saragossa amb el caràcter d'entitat local, podran correspondre a la mateixa les competències atribuïdes a la comarca respecte del seu propi àmbit territorial.

DISPOSICION FINAL
Es faculta a la Diputació General per a dictar les disposicions reglamentàries necessàries per al desenvolupament i execució del disposat en la present Llei. Així ho disposo a l'efecte de l'article 9.1 de la Constitució i els corresponents de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Zaragoza, a quatre de novembre de mil nou-cents noranta-tres.
El President de la Diputació General d'Aragó, JOSE MARCO BERGES

 

L'octubre aigua del deu al vint, per a tot és convenient.
A la carn, vi, i si és pernil, amb més raó.
.
Només és pobre aquell que sempre desitja més. M. Aguiló



Índex alfabètic sobre Aragó

Una col lecció de imatges que atresoren anys podràs comprovar com era la Expo de 1908 i comparar amb l'actual.
Les fotografies actuals sobre Aragó et mostraran una societat viva.
de molt interès és també la heràldica municipal i institucional.

Tens una invitació a recórrer la Província de Saragossa.

En Genealogía Aragonesa poden informar-te sobre com localitzar als teus avantpassats.

Tot el món està en les fotografies de Jesús Antoñanza.



 

Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Inici
Turisme La Seu | El Pilar | Goya | Museu Zaragoza
Aigualeix | Fauna | Flora | Geología | Fongs | Naturalesa a Aragó
Indice Alfabètic | Temàtic | Mapes | Altres Adreces



Aragó es así. Huesca, Teruel Zaragoza. Terol, Saragosa, Asociacio Cultural AragóInteractivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Catala, Naturalesa, mapes

Copyright 1996-2019 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragó.

Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una activitat cultural.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua