Reyes d'Aragó. El Regne. Historia d'Aragó.
Aragó > Historia

Reyes d'Aragó. Historia d´Aragó.

El Regne.


Aragó en l'Edat Mitjana va ser un regne, al cap del qual estava el rei, però els aragonesos van tenir també les seves llibertats i privilegis. D'aquests avantatges gaudien per haver nascut a Aragó i viure en la seva terra. Això els defensava legalment, en cas de ser maltractats o no respectats pels reis. Quan un rei començava a governar, jurava que guardaria aquestes llibertats, i si no, els aragonesos podien desobeir-li: així es van anar creant unes lleis, o Furs, que els protegien, i uns mitjans per a fer-les complir, tant per part de qui manaven com per part de qui obeïen.

Els aragonesos tenien unes obligacions amb el monarca, però també uns drets. Entre el rei i els súbdits existia un "pacte", per a major avantatge de tots i per a seguretat de l'Estat.

El Justícia d'Aragó, s'encarregava de fer complir aquestes lleis típiques del regne o Furs, i de defensar als aragonesos contra els abusos del rei o de personatges de la cort. Aquest càrrec va ser molt important i característic del regne d'Aragó. AL Justícia acudien tots els ciutadans amb problemes i ell els emparava i custodiava les seves persones i possessions mentre s'estudiava la llei per a defensar-los o castigar-los (segons els casos). El càrrec de Justícia era tan poderós, que des de l'últim camperol fins al rei quedaven sota la seva determinació, fins i tot les ordres reals no es podien complir fins que el Justícia estigués d'acord. El Justícia d'Aragó va simbolitzar sempre les llibertats que van gaudir les gents aragoneses.

Les Corts, eren les reunions que el rei tenia amb els aragonesos, per a tractar dels interessos del regne i de les necessitats dels seus habitants. El rei tenia poder per a reunir-les quan ell volia. En elles participaven i intervenien els nobles, els alts càrrecs de l'Església, els cavallers (o noblesa de menor categoria) i alguns representants de les ciutats i llocs d'Aragó. En aquestes assemblees es discutien les despeses del regne, les guerres i les paus amb altres regnes veïns i, també les llibertats aragoneses o Furs. Les Corts aragoneses van ser molt profitoses en el seu conjunt.

La Corona

En Aragó els reis no eren amos sinó amics dels seus vassalls, escrivia el cèlebre cronista Ramón de Muntaner; i exercien el poder executiu per si i davant si, i el legislatiu en unió de les Corts a les quals convocava i presidia.
En la Marca Hispana, el Comte de Barcelona era la suprema autoritat d'ella i exercia el poder legislatiu i el judicial alhora que radicava també en ell l'executiu, ja que governava el poble, regulava les relacions internacionals, atorgava privilegis, declarava la guerra i exercia altres diverses funcions.
Unida la Marca Hispana a la Corona d'Aragó, els reis d'aquest regne, que van ser prínceps de Catalunya, ostentant el honroso títol de Comte de Barcelona, va anar desembolicant la seva vida amb les seves corts i en harmonia amb els seus usos i costums, com va fer així mateix Aragó i van fer també els nous regnes de València i Mallorca.

El Signum Regis.

El signum regis aragonès deriva, sens dubte, del dels reis estrictes d'Aragó. Els comtes barcelonins, com els dels restants comtats catalans, usen la creu, de tradició romana posteriorment cristianizada, que comparteixen amb eclesiàstics i altres personatges. La creu sol ser personal, posada de mans del propi comte.

Ramiro I usa la creu puntada o un aspa tancada en un cercle.

Sancho Ramírez usa signe en forma de quadrilàter amb cercles externs, dibuixat tot això a traç seguit. AL seu costat, sovint, apareix la signatura autògrafa del seu fill, en àrab.

A partir d'aquest signe Pedro Sánchez, crearà el qual pot ser considerat signe dels reis d'Aragó: un quadrilàter amb circulillos interns en els angles i una creu en el camp.

Aquest serà el signe que usarà també el seu germà Alfonso Sánchez, el Batallador.

L'últim dels reis Ramírez, Ramiro II el Monjo, usa signe propi: una creu dintre d'un cercle flanquejat de sengles cadenillas de les quals pengen un ALFA i una OMEGA, símbol trinitario i expressió gràfica que Crist és el principi i fi de totes les coses. El seu origen i contingut religiós és evident.

Alfonso II el Cast, com signe extern de la seva vinculació a la reialesa aragonesa, recupera el signe de Pedro I i d'Alfonso I. La seva esposa, Sancha de Castella, usa signe propi: rombe apaisado, amb diagonals i una creu en cadascun dels espais interiors.

El signe de Pedro II el Catòlic serà molt semblant al de la seva mare, únicament que amb les creus exteriors, en els vèrtex del rombe.

Per fi, amb Jaime I es completa l'evolució: afegix al del seu pare les apotemas del rombe.

Amb Jaime I s'encunya en la Corona d'Aragó un signum regis que perdurarà durant segles. Adopta forma de rombe, amb diagonals i apotemas i creus externes en els vèrtex. A partir del Conquistador, el signe queda fossilitzat, deixa de ser personal, posat de mà del signant, per a convertir-se, amb el segell, en símbol del poder real. I queda reservat als privilegis, i serà posat per un escribano de la cancelleria.

Amb Pedro el Cerimoniós tornarà la intervenció personal del rei en els documents al signar Rex Petrus fins i tot en privilegis, signa que, de vegades, coexistirà amb el signum.

Per fi amb els Trastámara s'introduirà el "Jo el Rei" de tradició castellana.

anterior | siguiente



Lista Cronológica de los Reyes de Aragón

R E Y E S D E A R A G O
CASA DE NAVARRA
CASA DE BARCELONA
Unió del Regne d'Aragó amb el Comtat de Barcelona
RAMA DE CASTELLA
UNION DE CASTELLA I ARAGON
Monarquia Espanyola
1516Juana I i Carlos I
1555Carlos I (sol)
1556Felipe I (II de Castilla)
1598Felipe II (III de Castilla)
1621Felipe III (IV de Castilla)
1665Carlos II
1700Felipe IV, (V de Castella)
1701 a 1713Carlos, Archiduque d'Àustria
1724Luis I.
1724Felipe IV, (per segona vegada)
1746Fernando III, (VI de Castella)
1759Carlos III.
1788Carlos IV.
1808Fernando IV, (VII de Castella)
1808Isabel I, (II de Castella)


Altres conceptes sobre Història d'Aragó

Moneda de Juan (Ioanes) II

Interes

Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.



Índex sobre Aragó

Una col lecció de imatges guardades del temps amb mostres de vestits tradicionals.
Les fotografies actuals sobre Aragó et mostraran una societat viva.
la realitat simbòlica es representen en els seus banderes.

Espectacular i únic és el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.

Localitza la situació d'Aragó en un mapa.

Meravella't amb els dibuixos i aquarel de Teodoro Pérez Bordetas.



Conceptes | Edat Antiga | Edat Mitjana | Moderna | Contemporanea | Historia d'Aragó
Corona d'Aragó | Militia Caesaragustana | Arabes i musulmans | Naixement | Reyes d'Aragó | Monarquia
Mudèjar | Islam | Arxiu històric Huesca | Museu Provincial Huesca | Museu Provincial Saragossa
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Comarques | Indice Alfabètic | Mapes 

Copyright 1996-2019 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragó.

Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
Espera acostar-Aragó a casa teva.
Davant l'amenaça de transvasament l'esperança de l'aigua