Pedro IV El Cerimoniós. Rei d'Aragó. Pedro IV (1336-1387). El Cerimoniós. Historia d'Aragó.
Aragó > Historia

Pedro IV El Cerimoniós. Rei d'Aragó. Historia d´Aragó.

Pedro IV (1336-1387). El Cerimoniós.



Aquest monarca fué baix d'alçària, de geni violent o fart colèric, però sempre atent, polític, curiós i valent, d'idees caballerescas, molt donat a les lletres, gran astrólogo i alquimista, i un dels millors trobadors del seu segle. Va Deixar escrites diverses poesias, la seva crònica, les ordenacions per a la conservació i arranjament del seu real arxiu diplomàtic, que conserva les actes dels seus ascendents i descencientes, la famosa ordenança que va promulgar en les Corts de Perpiñan el 15 de desembre de 1350, perquè des d'ara es datés pels dies del mes i anys de la Natividad, les lleis i ordenances de la caballeria de mossen San Jordi, i les de la casa real apostilladas de puny propi que fixo l'etiqueta, destinacions, atribucions i demas de la seva córte, amb tot el cerimonial de la coronación dels reis i reines d'Aragó ...

L'àlies del Cerimoniós li fué donat pel seu aficción a l'etiqueta de palau: va fer un ordenament general titulat "ORDENACIONS FETES PER LI MOLT ALT SENYOR EN PERE TERZ (com comte de Barcelona i IV com rei d'Aragó) REI DARAGÓ SOBRE EL REGIMENT DE TOTS ELS OFICIALS DE LA SUA CORT." En aquest reglament, dividit en quatre parts, prescribia els deures de tots lloa oficis, des del majordom general fins al aguador que surtia la cuina, així en els seus serveis ordinaris, com en totes les festes i cerimònies.

Do Pedro IV va destronar al seu cosí Don Jáime de Mallorca, el qual va tenir despues que refugiar-se prop del comte de Foix, i el 29 de març de 1344 va fer proclamar solemnement que el regne de Mallorca amb les seves illes, els comtats de Rosselló, Cerdaña, Conflent i demas Estats que habian pertangut a Jaime II de Mallorca, quedaven perpétuamente incorporats a la corona d'Aragó.

Va perir Don Jáime a Mallorca el 25 d'octubre de 1349, en un últim esforç que va fer per a recobrar els seus Estats.

Des que empezo a regnar, va fer Don Pedro quant va poder para destruir a la seva sogra Donya Leonor de Castella, als seus cunyats i als seus germans; però uniendose aquests li van obligar a jurar, en les Córtes de Saragossa, el privilegi de la unió. Això va succeir el 6 de setembre de 1347.

A l'any següent va derrotar als unionistes, i en la mateixa Zaragoza, en altres Córtes celebrades a l'octubre, va anul·lar dit privilegi.

Es conta que Don Pedro, volent trencar per la seva pròpia mà un dels privilegis de la unió, a l'esquinçar el pergamí amb el punyal que duia sempre amb si, es hirio en una mà i exclamo: "Privilegio que tanta sang ha costat, no s'ha de trencar sinó vessant sang!", del que li va quedar el nom de Pere del punyalet, Don Pedro el del punyal.

Va començar de nou la guerra contra els genoveses, els quals encara que ajudats pels pisanos, els venecians i l'emperador de Constantinoble Juan Paleólogo, van ser desbaratats per complet en el Bòsfor de Tracia el dia 13 de febrer de 1352, i en 1354 prop de Alguer. A l'any següent (1355), es van fer les paus.

En 1356 va esclatar entre Castella I Aragó una sagnant guerra que va durar deu anys. Do Pedro IV va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387 a l'edat de setanta anys.

Va casar quatre vegades:



Lista Cronológica de los Reyes de Aragón

R E Y E S D E A R A G O
CASA DE NAVARRA
CASA DE BARCELONA
Unió del Regne d'Aragó amb el Comtat de Barcelona
RAMA DE CASTELLA
UNION DE CASTELLA I ARAGON
Monarquia Espanyola
1516Juana I i Carlos I
1555Carlos I (sol)
1556Felipe I (II de Castilla)
1598Felipe II (III de Castilla)
1621Felipe III (IV de Castilla)
1665Carlos II
1700Felipe IV, (V de Castella)
1701 a 1713Carlos, Archiduque d'Àustria
1724Luis I.
1724Felipe IV, (per segona vegada)
1746Fernando III, (VI de Castella)
1759Carlos III.
1788Carlos IV.
1808Fernando IV, (VII de Castella)
1808Isabel I, (II de Castella)


Altres conceptes sobre Història d'Aragó

Moneda de Juan (Ioanes) II

Interes

Moncayo, sistema ibèric pirineos ibero romà celtes gals celtíberos visigots islam cristians romànic gòtic mudèjar cluny cistercienses barroc renaixement neoclàssic carlistas monestirs catedrals esglésies claustres muntanya poble Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura cultura art costums ceràmica pintura escultura petjades palentólogo paleontología geologia pedres estrat era geològica mines ferro ceràmica aigualeix pedra Ebre Xaló Jiloca Huerva Huecha Queiles Isuela Gállego Matarraña Martín Guadalop Turia.



Índex sobre Aragó

Una col lecció de reproduccions antigues et mostraran un Aragó antic, base i fonament de la realitat actual.
Mira també les imatges de natura a Aragó.
la informació territorial es reflecteix en els Mapes sobre Aragó.

Tens una invitació a recórrer la Província de Saragossa.

La realidad tecnológica y social també és d'interès.

Mira els dibuixos a ploma de Miguel Brunet.



Conceptes | Edat Antiga | Edat Mitjana | Moderna | Contemporanea | Historia d'Aragó
Corona d'Aragó | Militia Caesaragustana | Arabes i musulmans | Naixement | Reyes d'Aragó | Monarquia
Mudèjar | Islam | Arxiu històric Huesca | Museu Provincial Huesca | Museu Provincial Saragossa
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Comarques | Indice Alfabètic | Mapes 

Copyright 1996-2019 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragó.

Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
L'aigua a Aragó, una promesa de futur