L'Edat Mitjana en la Corona de Aragon. Andrés Giménez Soler. Historia d'Aragó Historia d'Aragó.
Aragó > Historia > Historia d'Aragó

L'Edat Mitjana en la Corona de Aragon. Historia d'Aragó.

Andrés Giménez Soler.



Corona de Aragón por Andrés Giménez Soler
Corona de Aragón por Andrés Giménez Soler.

Autor: Andrés Giménez Soler
Editorial Labor, S. a.
Col·lecció Labor
Biblioteca d'Iniciació Cultural
Madrid. 1930.

Introducció

El país

La sèrie de cims que en forma de massissos, altiplanicies o simples llomes corre des de Peña Llaura a la Punta de Tarifa, dividint la Península en dos vessants i tirant les aigües de la una al Mediterraneo i les de l'altra al Atlantico, és el tret que caracteritza la geografia peninsular. Si Espanya té una espina dorsal, és aquesta, no serralada, però si cim continuat que separa dues conques i delimita dos climes.

Pròpiament aquesta divisòria la constituïxen dues: una que va des de Peña Llaura al cap de Gata; una altra que, soldada a aquesta en les serres despreses de la Nevada, forma la vora de l'Espanya que cau a l'occident de la primera i va a enfonsar-se en l'Atlàntic, en l'extrem més occidental d'Europa, el cap de San Vicente.

Com tret característic de la Península, ha influït en gran manera en la vida nacional dels espanyols. En els temps primitius, els iberos s'acomoden al sòl i les comarques naturals determinen les nacionalitats; no hi ha encara unitat política entre les comarques d'una mateixa regió, però hi ha indicis de solidaritat, base de les nacions, i senyals d'una comunicació intensa en les afinitats culturals.

Sens dubte per això, que no va escapar al poble que millor i més profundament ha sentit la influència geogràfica, els romans van dividir la peninsula en Citerior i Ulterior, i més tard, per un millor coneixement de la terra, en Tarragonina, Bética i Lusitania.

Aquesta divisió, conservada pels godos a Espanya (Bética), Tarragoní i Gallecia, fué coneguda per l'Edat Mitjana i a ella va ajustar l'organització política espanyola. La Corona de Castella, el Alandalus i la Corona d'Aragó, corresponen sensiblement a la gran divisió romana del temps d'Augusto.

Els homes moderns, acostumats a les fronteres lineals, exigiran, quan es tracti de la història d'un poble, que es determini bé el seu territori presentant-lo retallat com es presenten els dels actuals; mes això, tractant-se d'un poble medieval o antic no és possible : les fronteres són zones i sobre elles cavalquen comarques indefinides que fluctuen entre l'una i l'altra regió.

No és possible, per tant, assenyalar el territori de l'Espanya Tarragonina ni el de la Corona d'Aragó: el més que pot fer-se és indicar les comarques que les formaven referint-les a la geografia política pura i a les divisions acministrativas actuals.

Constituïxen l'una i l'altra amb més o menys exactitud tres xarxes fluvials: la de l'Ebre, la dels rius catalans i la dels quals naixent en el massís muntanyenc cridat Serra d'Albarrasí, tenen el seu curs inferior en la plana Valenciana; les quals tres xarxes, per la facilitat de la seva comunicació es completen i gairebé formen una.

La més extensa de les tres és la de l'Ebre, constituïda en el seu marge esquerra per dos secundàries, la dels rius navarresos i la del Segre, separades per un riu sense afluents, el Gállego, i en la dreta per la xarxa de rius riojanos i una sèrie de corrents sensiblementes paral·leles, la més important el Jaló.

El facíl trànsit des de la conca del Segre a la del Llobregat fa afí la conca d'aquest amb la de l'Ebre; el mateix fàcil trànsit a la conca del Guadalabiar, remuntant el Jiloca, assorteix els mateixos efectes entre la xarxa de rius turolenses-valencians i la xarxa ibèrica. El Segura, encara que mediterrani, pel seu allunyament del nucli de totes aquestes conques sense arribar a formar regió pròpia, constituint una comarca fluctuant entre les Españas mediterrània i atlàntica.

Formen, doncs, en l'Espanya tarragonina les actuals províncies de Navarra i Logronyo, les tres aragoneses, les quatre catalanes i les tres valencianes, imponiendose en geografia la regió del Segura, que els romans de l'Imperi la van declarar província a part amb el nom de Cartaginense. Totes aquestes regions temporalment, encara que no alhora, van formar la Corona d'Aragó.

Des del punt de vista de la geografia política, aquestes terres són l'istme espanyol, la part continental de la península, el pont entre l'altiplà castellà i Europa, i com el tret fonamental de l'istme són els Pirineus, si per l'Ebre pot cridar-se regió ibèrica, per la serralada ha de cridar-se-la pirinenca.

L'historiador ha de fer notar amb vigor aquests dos caràcters geogràfic-polítics de la Corona d'Aragó: l'ésser mediterranea, l'ésser pirinenca, és a dir, regió continental; només tenint-los molt presents s'adonarà el lector de la història de la mateixa.

Considerant físicament aquest territori, cal reconèixer la seva extremada diversitat, oposició i contrast entre la muntanya i el pla, oposició i contrast entre l'interior, conca de l'Ebre mig i les regions marítimes. A aquests cal afegir els quals resulten dels obstacles a la comunicació que presenten les vores de la conca de l'Ebre, només transitables per alguns punts, que han donat origen a camins tradicionals.

És, doncs, la Corona d'Aragó un conglomerat d'oposicions i contrastos, unit per vies de comunicació naturals, que fan les terres solidàries.

La població

Terres diverses pel seu clima, que val tant com dir per la seva producció, han imposat a les habitants maneres distints de vida; terres aïllades han consentit la perpetuïtat de la diversificació en el llenguatge, en els costums, en la manera d'habitar i vestir. Els contrastos entre les terres s'han traduït en contrastos entre els pobles.

Per no tenir això en compte i atenint-se al purament humà i per influència del materialisme biològic, s'ha parlat en aquests últims temps de races distintes entre els pobladors de les terres de la Corona d'Aragó, fonamentant-les en la llengua. Res tan fals: tots els habitants de la conca de l'Ebre són de la mateixa procedència, i de la mateixa que les regions marítimes adjacents a ella. La diversitat en els tipus físics, en els costums, en les maneres de treball i en el particularisme, neix de la diversitat i de l'aïllament de les comarques.

Extraido de: L'Edat Mitjana en la Corona d'Aragó d'Andrés Giménez Soler
Editorial Labor, S. a., Madrid. 1930

Indice

El país La població

PART PRIMERA

Límits de l'Edat Mitjana.
Antecedents de la invasió musulmana.
Ruïna de la monarquia goda. Batalla del Guadalete.
Les causes de la ruïna del Regne godo.
Els costums.
L'estat social.
L'exèrcit.
La decadència de les ciutats.

La conquesta musulmana i el seu caràcter
Les expedicions musulmanes a la Gàl·lia gòtica
Les terres de la Corona d'Aragó sota el poder musulmà
La pretesa influència musulmana
La Reconquesta

Les seves origenes

Constitució dels nuclis cristians del Pirineus. La seva història fins a la seva independència.
Comtat d'Aragó

Ribargorça
Urgel, Cerdaña, Marca hispànica

Procés de la Reconquesta
Navarra i Sobrarbe

Alfonso I el Batallador
Casament d'Alfonso el Batallador amb donya Urraca de Castella
Els comtes de Barcelona anteriors a Ramón Berenguer IV
Les conquestes d'Alfonso el Batallador
La Campana d'Osca

Ramón Berenguer IV i les seves dues immediats successors
Regnat de do Jaime I el Conquistador
L'home
Els primers anys del regnat
Adquisicions territorials a costa dels moros
El Tractat de Almizra
La croada a Terra Santa
El tractat de Corbeil
La política peninsular i interior
L'expansió marítima aragonesa

El segle XIV
Regnat de Jaime II
L'home
Espanya segons Jaime II
La Reconquesta, idea nacional de Jaime II
L'empresa de Tarifa
Ruptura entre Jaime II i Sancho IV de Castella
La qüestió de Múrcia
Relacions amb El Marroc
Novament la Reconquesta. Negociacions que van precedir al lloc d'Almería.
El lloc de Almeria.
Política peninsular de Jaime II.
Incorporació de Còrsega i Sardenya a la Corona d'Aragó.
Extinció de l'Ordre del Tremp.
Expedició dels almogàvers a Orient.

Els quatre reis successors de Jaime II en el segle XIV.
La Reconquesta.
Reintegració de les Balears a la Corona d'Aragó.
El problema de Sardenya.

La política peninsular d'Aragó en els quatre regnats del segle XIV.
Causes de la guerra entre Aragó i Castella.
Guerra entre Castella I Aragó.

El segle XV.

Compromís de Casp.
Política peninsular d'Aragó.
Qüestions interiors d'Aragó, Catalunya i el principe de Viana.
Expansió aragonesa pel Mediterraneo.

Relacions d'Aragó amb França en el segle XV.
El cisma d'Occident.
Retrat de Benedicto XIII.
El problema de la frontera catalana.

Regnat de Fernando el Catòlic. Fi de l'Edat Mitjana.
L'home.
La unitat nacional. Els pretendents d'Isabel la Catòlica.
Com fué la unió dels regnes.
La fi de la Reconquesta. Conquesta de Granada.

Descobriment d'Amèrica.
Política mediterrània de Fernando el Catòlic.
Conquesta de Nàpols.
Conquita de Berbería.

Política internacional de Fernando el Catòlic.
Política d'unitat Peninsular.

PART SEGONA

Les Institucions

L'Estat medieval.
Caràcter social de l'Edat Mitjana.
Orígens de l'Edat Mitjana.
El Rei i la reialesa a Aragó durant l'Edat Mitjana.
Lugarteniente i governador.
Els nobles.
Origen i evolució dels señorios.
Municipis.
Evolució dels municipis.
El capitalisme, causa de la decadència municipal
Organització interna dels municipis
Jueus i moros
Els vassalls i homes de condició.
La servitud de la gleba : remensas.
Administració de justícia.
La curia real i el Justícia d'Aragó.
Jurisdición de jueus i moros.
Estat de l'Administració de justícia i responsabilitat judicial.
Les Corts.
Les Diputacions.
La concepció medieval de l'Estat.
La Legislació.

La vida material.
Divisió del territori.
Juntes i veguerías.
Defensa del territori.
Els domicilis.
Explotació del territori.
Comunicacions.
Indústria i comerç.
Les monedes.

La vida espiritual
La Religió
Organització eclesiàstica
Monestirs i ordres religioses
La Beneficiencia
La vida intel·lectual
Les Llengües parlades en la Corona d'Aragó
L'ensenyament
La Vida Artística
Arquitectura religiosa
La pintura, l'escultura i la rajola

Conclusió
Bibliografia
Indice alfabètic

Il·lustracions

Mapa I: Mapa físic de la regió íbero-mediterranea (101 Kb)
Mapa II: Conquestes de la Corona d'Aragó (447 Kb)
Mapa III: El mediodia de França en temps de Pedro II (119 Kb)
Mapa IV: Expansió catalano-aragonesa pel Mediterraneo (107 Kb)

Altres conceptes sobre Història d'Aragó

Moneda de Juan (Ioanes) II



Índex alfabètic sobre Aragó

Un recull reproduccions artístiques antigues amb les millors il.lustracions històriques.
Les fotografías mes actuals et mostraran un Aragó actiu.
i afegir al teu visualització unes imatges de Sant Jordi Patró de Aragó.

Espectacular i únic és el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.

La realidad tecnológica y social també és d'interès.

Mira els dibuixos a ploma de Miguel Brunet.



Conceptes | Edat Antiga | Edat Mitjana | Moderna | Contemporanea | Historia d'Aragó
Corona d'Aragó | Militia Caesaragustana | Arabes i musulmans | Naixement | Reyes d'Aragó | Monarquia
Mudèjar | Islam | Arxiu històric Huesca | Museu Provincial Huesca | Museu Provincial Saragossa
Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Comarques | Indice Alfabètic | Mapes 

Historia d'Aragó. Aragon es así. L'Edat Mitjana en la Corona de Aragon., Huesca, Teruel Zaragoza. Aragó, Osca, Terol, Saragosa, Catala, Naturalesa maps, Asociacio Cultural Aragon Interactivo Multimedia.

Copyright 1996-2020 © All Rights Reserved Francisco Javier Mendívil Navarro, Aragó.

Si vols modificar dades o ampliar la informació subministrada escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
Espera acostar-Aragó a casa teva.
L'aigua esperança i futur