Aragó > es així

Camins de Santiago per Aragó. Aragó. Aragó.




Per a Aragó, la seva situació geogràfica, com encreuament de camins i lloc de passada li han fet gaudir de la categoria de lloc de trobada de gents i per tant de llengües, cultures i tradicions.
Diversos so els camins que des de la antiguedad mes remota han conduït als pelegrí cap a Santiago.
El camí tradicional, que creua els Pirineus, és el més conegut i millor conservat.
El camí Català, recorre Aragó d'aquest a oest.
El camino Jacobeo de l'Ebre.
El camí Valencià, ascendeix per les regions muntanyenques turolenses fins a la vall.

El camino Frances o dels Pirineus.


És el més antic. Existeix una ruta principal amb múltiples brancs. El seu desenvolupament va condicionar el creixement d'Aragó, i es troba jalonat per bells paratges i bells i antics monuments de l'Edat Mitjana.


La més antiga entrada a Aragó pels Pirineus era la calçada romana que creuava el port del Pal i descendia per la Val d'Tiro, on es va alçar el monestir carolingi de San Pedro de Siresa, del que es conserva la seva imponent església romànica i que va anar el centre espiritual del primitiu regne. Tant aquest branc com el paral·lel de la vall de Ansó travessen bells paratges com Zuriza o la Selva de Oza i pintorescs pobles com Ansó i Tiro.
Quan el domini musulmà ho va permetre, es va potenciar la ruta actualment considerada com tradicional per ser la més usada, la millor conservada i la més coneguda, que des del més accessible port de Somport descendeix per la vall de l'Aragó, repoblat cap a 1075 creant-se Canfranc, Villanúa, Castiello i Jaca, i continua després cap a l'oest seguint el curs del riu.
En Somport encara poden rastrejar-se les ruïnes del molt important en el seu temps Hospital de Pelegrins de Santa Cristina, i del castell de Candanchú, al costat de la moderna estació d'esquí del mateix nom.
L'estació de ferrocarril de Canfranc és modernista i de singular bellesa. En el poble de Canfranc vam trobar el primer dels ponts romànics de la ruta que es mantenen en peus. L'estructura lineal dels seus carrers revela el seu origen relacionat amb el camí jacobeo.
Villanúa, al peu del pico Collarada, conserva un singular conjunt turístic de monuments megaliticos de l'Edat de Bronze (dòlmens de Les Guixas i de Letranz) i unes interessants i visibles coves (de Les Tres Penyes).


Des de Jaca es va articular la construcció del regne d'Aragó. La primitiva capital conserva l'esplendor del seu passat medieval: la catedral, primera gran obra peninsular romànica (1076) i que va marcar un estil propi, difós després pel camí de Sant Jaume, amb un interessant museu d'art medieval; la torre del Rellotge, resta de l'alcàsser real; el monestir de Benedictinas, que conserva el sarcòfag de Dª Sancha; el pont de San Miguel, als afores; i a més, la Ciutadella, renaixentistes com l'Ajuntament; el seu nucli antic, ple de botigues, bars típics i pastelerias; i tots els serveis propis d'una puixant i moderna ciutat turística.


Molt pròximes s'alcen unes belles ermites romàniques que són l'únic vestigi dels monestirs de San Adrián de Sásabe, en Borau, i Nostra Señors de Iguacel, en la vall de La Garcipollera.
Prop també es troba, sota una roca, el monestir romànic de San Juan de la Penya, d'origen mossàrab i relacionat legendariamente amb el Sant Grial i amb la fundació del regne d'Aragó. La seva visita és imprescindible. Destaquen les seves dues esglésies, el panteó real i el originalisimo claustre cobert per la roca i amb bells capitells. Al costat d'ell, es pot visitar l'estilitzada església de Santa María, en Santa Creu de La Serós, així com l'església lombarda de Sant Caprasio.


Despues de Santa Cilia de Jaca i l'encreuament de camins de Puente la Reina de Jaca, el camí tradicional es divideix en dues variants, una a cada riba del riu, travessant ambdues pobles pintorescs: Berdún, interessant conjunt històric a la part alta d'un turó; Ruesta, amb un altivo castell; i Tiermas, d'origen romà i amb restes de la seva muralla; així com Dimarts, Mianos, Artiedas, Sigüés, Escó o Undués de Lerda, tots amb belles i curioses mostres de l'arquitectura popular pirinenca, i al costat del pantà de Yesa, que permet la pràctica d'esports aquàtics.


Des d'aquí, el Camí entra a Navarra, per Yesa uneixi variant i per Sangüesa l'altra, fins a enllaçar amb la ruta que descendeix des de Roncesvalles en la localitat navarresa de Puente la Reina.


També des de Puente la Reina de Jaca pot optar-se per arribar fins a Osca creuant al costat del pantà de La Penya, al peu dels majestuosos "Mallos" de Riglos o d'Averany i a través de Ayerbe, amb torres medievals, al costat del magnífic castell romànic de Loarre, el millor conservat d'Espanya d'entre els de la seva època; o bé descendir fins a la vall de l'Ebre creuant les Cinc Viles i visitant curiosos pobles amb esglésies romàniques i alguns castells, com Biel, Luesia, Sos del Rei Catòlic, Uncastillo o Ejea dels Cavallers.


Una vegada establert aquest camí principal, van cobrar major desenvolupament els quals creuaven el Pirineu i arribaven A Osca. El qual entra pel Portalet descendeix per la deliciosa vall de Tena fins a Sabiñanigo, al costat de les esglésies romànic-mozarabes de Gavín, Susín, Busa i Lárrede, des d'on s'enllaça amb Jaca o es descendeix fins a Osca.


El túnel de Bielsa dóna accés als paisatges pirinencs millor conservats, representats pel parc Nacional de Ordesa i Forest Perduda, accessible des de L ´Aínsa, ciutat que conserva el seu casc medieval amb castell, carrers, places i una església romànica de sòlida torre.


Des d'aquí es pot optar per acostar-se per Naval i El Grau al Santuari mariano de Torreciudad i a Barbastro o seguir la sorprenent ruta que creua el Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara, de rara bellesa, passant per Alquézar, amb els seus pintorescs carrers que ascendeixen fins a la col·legiata romànica envoltada de muralles islàmiques.


Una última via d'entrada des de França és el túnel de Vielha, a Lleida, i des d'aquí per l'amagada vall de la singular vila de Benasque, envoltat dels més alts becs d'Espanya (Aneto, Posets, Maladeta) i valls paradisiacos, i que descendeix fins a Graus, molt prop de Torreciudad; o bé per la vall del Ésera i passant per dos monuments romànic-lombardos, el monestir de Obarra i la Col·legiata de Roda de Isábena, interesantísimo poble medieval.
Al costat de Graus, el pantà de Barasona ofereix múltiples possibilitats turístiques. En Barbastro destaca la seva formidable catedral renaixentista, el seu museu i els seus nombrosos edificis de la mateixa època, que aconsellen un passeig per la ciutat. Tota la comarca és famosa pels seus vins amb denominació del Somontano.

El camí català


El camí català, una vegada agrupat a Lleida, creua Aragó d'aquest a oest buscant ja Saragossa per a remuntar el curs de l'Ebre, ja Osca per a enllaçar amb el camí tradicional en direcció a Santiago de Compostel·la.


Un primer branc arriba A Barbastro i després a Osca, buscant la ruta de Puente La Reina, després de creuar la comarca de La Llitera i passar sota l'elevat castell de Montsó.
Huesca, ciutat àrab, i abans romana, de gran importància estratègica, conserva les seves muralles al costat de formidables exemples romànics, com San Pedro el Vell, o gòtics, com la Catedral. A més, el seu casc vell convida a passejar per carrers plens d'història.


Un altre entra a Aragó per Garrotxa, que conserva les restes d'una vila romana, Vila Fortunatus, i diversos edificis renaixentistes. Des d'aquí es pot arribar A Osca passant pel monestir romànic de Santaaría de Sijena, amb una espectacular portada de 14 arquivoltes, i per Sariñena i la seva llacuna, de gran riquesa ornitológica, optant després per seguir fins a Osca o bé tornar la vall en direcció a Saragossa travessant la serra de Alcubierre, poblada per boscos de pi i sabina.
L'altra opció coincideix amb la carretera nacional N-II a través de l'estepa dels Monegres, paisatge d'agresta bellesa i d'importància biològica per la seva insòlita singularitat. Una vegada a Saragossa, el camí remunta el curs del riu per la fèrtil ribera de l'Ebre fins a Tudela. Zaragoza oferix al pelegrí tots els serveis d'una gran ciutat al costat d'un patrimoni cultural de 2.000 anys: romà, en les seves muralles; islàmic, en la Aljaferia; medieval, en La Seu; mudèjar, en San Pablo, San Miguel i la Magdalena; renaixentista, en la Llotja, en Santa Engracia i en els seus molts palaus; barroc i mariano, en el Pilar; neoclàssic; modernista; contemporaneo ... tot ho uneixo al costat d'allò altre sense possibilitats per al fastiguejo.

El camino Jacobeo de l'Ebre.


El camino Jacobeo de l'Ebre recollia en els ports de Tortosa als pelegrins que, procedents dels paises ribereños del Mediterrani, es dirigirien a Santiago de Compostel·la, per a dur-los a través de la pròpia Tortosa, Gandesa, Casp, Zaragoza, Tudela i Calahorra a Logronyo, on enllaçaven amb el Camí Francès.


Deixat de transitar fa ja molts anys, avui torna a ser, gràcies a l'esforç dels Ajuntaments i Associacions jacobeas dels municipis en ell radicats, una gojosa realitat.


En el Sota-Aragó el Camino Jacobeo de l'Ebre segueix el vell Camí ral que des de Gandesa i per Batea i Fabara duia a Casp i continua per Chiprana, Escatrón, Monestir de Rueda, Alborge, Alforque, Cinc Olives, Velilla i Gelsa.


La tradició jacobea de Casp, a pesar d'haver-se perdut alguna de les seves manifestacions, segueix sent molt forta i es troba vinculada sobretot a la figura de Sant Indalecio, que la tradició ho fa fill de Casp i afirma que després de rebre, a Saragossa, en compañia de Santiago el Pilar de mans de la Verge, va acompanyar a l'Apòstol al seu retorn a Palestina i, al passar per Casp, va fundar la segona església de la Cristiandat dedicada a María.


En la Col·legiata de Santa María la Major del Pilar, de Casp, havia una capella dedicada a Santiago i també ho estava el oratorio del bell complex sanjuanista dels seus voltants en el qual es va celebrar el conegut compromís.

El camí valencià


Aquesta ruta creua unes serres de salvatge bellesa natural i històrica, tant millor conservada com més gran és la seva desploblación, però que tanca tresors de deleitoso gaudi, i ascendeix després cap al nord fins a la vall de l'Ebre.


Un primer branc procedeix de Castelló, i s'introduïx en el Maestrazgo, intricada regió muntanyenca d'alts paisatges i bells pobles prenyats d'història: Mosqueruela, La Iglesuela del Cid, Cantavieja o Mirambel. Ja a Alcanyís, coronat pel seu castell calatravo i presidit per l'ajuntament renaixentista i la Llotja gòtica, es dirigeix a Saragossa passant pel poblat ibero de Azaila i remuntant l'Ebre, o bé envolta pel camí dels Monegros després de visitar Casp, al costat de l'enorme pantà de Mequinenza, paraiso de la pesca, i als peus d'un castell. A Casp arriba també una ruta procedent del Delta de l'Ebre a través de Calaceite i Alcanyís i que busca aquí de nou el riu pel monestir cisterciense de Roda.


Des de Sagunt i València, el camí remunta el curs del Turía fins a Terol , ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat i màxim exponent del mudèjar, destacant la catedral, amb el seu cimborri i la techumbre artesonada, i les torres belles i esveltes de San Pedro, San Martín i d'El Salvador.


Una variant de la ruta es desvia cap a Castella a través de les boscoses serra d'Albarrasí i passant sota les muralles islàmiques d'aquest pintoresc poble, de recomanable visita. El camí que segueix fins a Saragossa remunta la calçada rommana que corre paral·lela al Jiloca, passant pels ponts romans de Calamocha i Luco de Jiloca. És aquesta una ocasió propícia per a provar el pernil de Terol amb denominació d'origen. En Daroca, impressionant ciutat mudèjar d'interminable muralla, un camí conduïx a Saragossa a través del camp de Cariñena, on es produïx un excel·lent vi amb denominació d'origen, i un altre duu a Calataiud -la romana Bilbilis-, amb nom àrab i plagada de monuments mudèjars, des de la comarca dels quals, productora de vins amb denominació d'origen, s'accedeix a Castella per Sòria o a Saragossa per una excel·lent autovia.


En definitiva, el camí de Sant Jaume a Aragó comprèn tres rutes principals de diferent procedència en les quals abunden les referències al camí jacobeo, amb nombrosos desviaments que descobrixen al pelegrí el variadisimo paisatge i el mil·lenari patrimoni cultural d'Aragó.  

L'octubre aigua del deu al vint, per a tot és convenient.
A la carn, vi, i si és pernil, amb més raó.
.
El pudor de les dones és la més rica de les seves dots. Plauto



Índex sobre Aragó

Una col lecció de imatges guardades del temps amb mostres de vestits tradicionals.
Mira també les imatges de natura a Aragó.
de molt interès és també la heràldica municipal i institucional.

Tens una invitació a recórrer la Província de Saragossa.

Localitza la situació d'Aragó en un mapa.

Coneix un món en les fotografies de Serafín Urzay.



 

Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Inici
Turisme La Seu | El Pilar | Goya | Museu Zaragoza
Aigualeix | Fauna | Flora | Geología | Fongs | Naturalesa a Aragó
Indice Alfabètic | Temàtic | Mapes | Altres Adreces



Aragó es así. Huesca, Teruel Zaragoza. Terol, Saragosa, Asociacio Cultural AragóInteractivo Multimedia. fotografies i il.lustracions. Catala, Naturalesa, mapes

Copyright 1996-2019 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragó.

Si creus que falta alguna cosa, o està confós escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una activitat cultural.
Aigua a Aragó, salut i benestar