Pasapues > Naturalesa d'Aragó

Introducció al Parc Natural (de la Devesa) del Moncayo. Parc natural del Moncayo. Aragó.. Naturalesa d'Aragó.


Situació geogràfica

La Serra del Moncayo es troba situada en el sector central de la Serralada Ibèrica, a cavall entre les conques hidrogràfiques del Duero i de l'Ebre. El cim del Moncayo (2.315 m.) és la màxima cota d'aquest sistema muntanyenc de l'interior de la península ibèrica.

 

La seva situació geogràfica, al sud de la depressió de l'Ebre, i la seva elevació respecte a l'àrea circumdant la converteixen en una muntanya que rep una important aportació hídricca generada pels sistemes frontals atlàntics. Aquest fenomen es reflecteix en una evident separació altitudinal de pisos bioclimáticos, amb un fort contrast entre el vessant nord i el vessant de solana. A aquest fet s'uneix la variació de substrats geològics, amb una zona silícea, amb quarsites i conglomerats de areniscas, i altra calcària amb importants manifestacions kársticas.

 

Les formacions vegetals presents de forma natural en la Serra responen a aquestes característiques climàtiques i geològiques, apareixent coscojares, sabinas, encinares, rebollares, rouredes, quejigares, fagedes i diversos matorrales subalpinos i pasturatges cacuminales. En zones amb característiques de encharcamiento es troben bedolls, freixes, àlbers temblones, etc.

 

La intervenció humana sobre la vegetació (carboneo, pastoratge, etc.) ha donat lloc a l'aparició d'extensos matorrales, destacant els acebares de l'ombria de la Pedrisca. Durant el segle XX els Serveis Forestals de la 6ª Divisió hidrològic-forestal i, posteriorment, el Patrimoni Forestal de l'Estat han realitzat extenses repoblacions amb coníferes sobre els terrenys més erosionats. Així, el mosaic de vegetació natural s'ha enriquit amb l'existència de boscos de pi silvestre, pi pinaster, pi laricio i pi negre. L'evolució d'aquests boscos artificials està afavorint la instal·lació de les masses naturals de faig, roure, rebollo i alzina, que regeneren sota la coberta de les pinedes, tornant a ocupar els terrenys dels quals les va eliminar l'ús humà.

Procés de declaració

El Parc Natural del Moncayo es va declarar mitjançant el Decret 73/1998 de la Diputació General d'Aragó, que aprovava el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Comarca del Moncayo. Amb aquesta figura han quedat legalment protegides sota la figura de Parc 9.848 Has de la Serra.

 

No obstant això, aquesta figura de protecció no és un element nou, ja que des de llarg temps enrere l'Administració ha considerat d'especial rellevància la necessitat de protegir el Moncayo. En 1927, la forest “Devesa del Moncayo”, de 1.500 Has, es va declarar per Real Ordre “Lloc Natural d'Interès Nacional”. Aquesta figura de protecció es reclasificó en 1978 com Parc Natural de la Devesa del Moncayo.

 

El procés d'elaboració del PORN es va iniciar en 1990, amb la contractació de l'estudi tècnic necessari sobre una superfície de 24.000 Has, que afectava a 12 termes municipals de la Serra. En aquest estudi es va demostrar l'important valor ecològic d'àmplies zones de la Serra situades fora del Parc Natural de la Devesa del Moncayo i que mereixien, almenys, la mateixa figura de protecció.

 

En 1994, la Diputació General d'Aragó va iniciar el procediment administratiu d'aprovació del PORN. En tot moment es va buscar el consens amb els propietaris dels terrenys (principalment l'Administració local) de manera que la declaració d'una possible figura de protecció no perjudiqués els aprofitaments legalment constituïts i que no suposessin una lesió important al valor natural actual. Així, després d'un llarg procés de reunions i modificacions per a polir el text del PORN i la superfície a incloure en el Parc, es va arribar per fi en 1998 a l'aprovació del PORN mitjançant el Decret ja esmentat, en el text del qual s'incloïa la declaració del nou Parc Natural.

 

Descripció del Parc Natural

L'actual Parc engloba en la seva totalitat a l'antic Parc Natural de la Devesa del Moncayo. De les seves 9.848 has. Unes 800 Has so propietat de particulars, 83 Has so propietat del Govern d'Aragó i la resta són de propietat municipal, incloses en diverses Forests d'Utilitat Pública. El Parc afecta a 9 termes municipals: Tarazona (1.510 Has), San Martín (35 Has), Litago (112 Has), Lituénigo (18 Has), Trasmoz (319 Has), Añón (3.865 Has), Talamantes (405 Has), Calcena (1.302 Has) i Purujosa (2.282 Has), tots ells en la província de Saragossa.

En el Parc poden distingir-se diverses zones naturals:

Zona forestal Nord: Situada sobre vessants d'orientació general nord sobre substrat silíceo. Apareixen formacions de rebollar, roureda i fageda, amb enclavaments de abedular i petits cops de encinar. També hi ha extenses repoblacions de pi silvestre i una mica de pi pinaster, pi laricio, pi negre i avet vermell. En aquesta zona es concentra el major nombre de visitants (aquí es troben gairebé totes les infraestructures d'ús públic) i els aprofitaments forestals de fusta més importants. Existeix així mateix una fauna típica d'ecosistemes forestals.

Zona supraforestal: Situada per damunt i a l'oest de l'anterior, en la zona de substrat silíceo. Engloba diversos cims superiors als 2000 m. de cota, amb presència de matorrales subalpinos i pasturatges cacuminales. En la zona es troben tres circs glaceres quaternàries i segueixen actius diversos processos periglaciares, amb abundància de canchales, morrenas, etc.

Zona de la conca de Morana: AL sud de les anteriors. Es tracta d'una conca hidrogràfica amb profunds barrancs en V excavats sobre materials silíceos. Va sofrir una important deforestación acompanyada d'intens pastoratge, pel que està gairebé totalment desproveïda de vegetació arbòria, excepte algunes repoblacions en capçalera efectuades amb pi silvestre i pi negre. La reducció de la pressió ramadera ha afavorit la recuperació de matorrales entre els quals destaquen les acebedas i àrees de sabina rastrera o ratiza.

Zona de les penyes d'Herrera: Es tracta d'una divisòria lateral i dues valls al nord i a l'aquest, recolzades en una zona d'afloraments calizos, amb bojedas i pasturatges. La seva major importància radica en la presència de rapaços nidificantes en les parets de les Penyes d'Herrera.

Zona de la conca del Isuela: Aquest riu drena la cara sud de la Serra i el Parc ocupa part de la seva capçalera en solana. La geologia dominant és calcària, amb queixals i barrancs, penya-segats i fenòmens kársticos. El clima és més càlid i sec que en les altres àrees. La zona també va sofrir una intensa deforestación quedant restes de encinares i quejigares, així com repoblacions de pi laricio i pinaster. La vegetació dels queixals calcàries presenta importants singularitats i la fauna destaca per les grans colònies d'aus rupícolas. La zona gairebé no té pressió humana.

En general pot dir-se que el Parc Natural del Moncayo, en els seus 9.848 Has, mostra una gran varietat de sistemes naturals, amb un mosaic vegetal variat, amb baixa pressió humana en la majoria del territori i un gran nombre d'enclavaments singulars representatius de la seva posició en transició entre les grans unitats naturals atlàntiques i mediterrànies de l'interior de la península ibèrica. És per tant un enclavament singularment ric en diversitat biològica.

Com en tots els sistemes naturals europeus, la intervenció de l'home continuada des de fa trenta segles ha generat formacions vegetals humanitzades. Algunes d'elles alberguen comunitats animals d'especial importància i espècies vegetals molt singulars. La conservació d'aquests enclavaments implica el manteniment de les activitats humanes que els van produir (cas dels pasturatges alpins, que degeneren si no es pastorean). Al costat d'això existeixen sistemes molt simplificats i que poden augmentar el seu valor natural després d'una intervenció humana que els diversifiqui (cas de les repoblacions amb coníferes i els necessaris tractaments selvícolas).

PLA RECTOR D'ÚS I GESTIÓ

El Parc Natural del Moncayo està inclòs dintre del Catàleg d'Espais Naturals Protegits d'Aragó.

La protecció d'aquest Espai Natural s'articula mitjançant diferents normes: la Llei 6/1998, de 19 de maig, d'Espais Naturals Protegits d'Aragó, el Decret 73/1998, de 31 de març, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Comarca del Moncayo i el Decret 31/1990, de 6 de març, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Devesa del Moncayo, que estarà vigent mentre no s'aprovi el nou Pla Rector.

 

El nou Pla Rector d'Ús i Gestió del Parc Natural del Moncayo ha estat elaborat per l'Adreça del Parc i després de ser sotmès a Informe favorable del Patronat, en la sessió ordinària del Ple el 19 de febrer de 2001, es va aprovar pel decret 225/2002, de 25 de juny, del Govern d'Aragó.

La vigència d'aquest PRUG és de cinc anys, procedint-se a la seva revisió periòdicament.

 

El PRUG és l'instrument bàsic de planificació de la gestió del Parc que fixa les normes que permeten el seu correcte ús i gestió, tractant de fer compatible la conservació i restauració dels sistemes naturals del Parc amb el desenvolupament socioeconòmic dels pobles de la Comarca. Amb aquesta finalitat s'ha establert una zonificació diferenciant tres nivells de protecció:

  1.       Zones d'ús limitat, que per les seves característiques naturals exigeixen restriccions particulars al seu ús públic.
  2.       Zones d'ús compatible, on es puguin desenvolupar activitats d'oci, d'educació ambiental i d'interpretació de la naturalesa, així com un aprofitament ordenat dels recursos naturals i
  3.       Zones d'ús general, de reduïda extensió, on se situen preferentment els equipaments generals, les infraestructures i les activitats recreatives, turístiques, esportives, etc.<

 

Es regulen específicament els usos i activitats permesos i prohibits amb caràcter general en tot l'àmbit del Parc, mantenint i ordenant aquells usos tradicionals compatibles amb la seva protecció, cap destacar, entre uns altres, els següents:

.- Es prohiben les instal·lacions publicitàries de caràcter comercial i la instal·lació de nous repetidors de comunicació; l'abocament de residus, el desenvolupament de competicions esportives excepte autorització expressa; provocar o fer foc estalvi en les àrees expressament establertes; el tràfic rodat fora de les carreteres asfaltades, pistes i camins forestals excepte per al servei del Parc, aprofitament forestals o causes de força major; la realització de noves edificacions i infraestructures amb les excepcions establertes en el propi Pla; l'alteració de les condicions naturals del Parc o dels seus recursos i tampoc s'autoritzen els aprofitament miners.

.- Es permeten les obres de conservació i manteniment de les edificacions i infraestructures existents; els usos agrícoles, ramaders, cinegéticos o piscícolas compatibles amb la protecció del Parc; aquells que s'autoritzin i no impliquin risc per als recursos naturals; els treballs d'investigació el senderisme, el muntanyisme, l'esquí de travessia i l'escalada en els llocs específicament assenyalats per a això; i aquells altres que puguin suposar un desenvolupament socioeconòmic en el Area d'Influència Socioeconòmica sempre que siguin compatibles amb la protecció i normativa del Parc.

 

Per altra banda, s'estableixen les Directrius de gestió per als diferents aprofitaments, usos i camps d'actuació:

 

  1.   Quant als recursos naturals, es prohibe la introducció d'espècies alienes a la flora i fauna del Parc.
  2.   Quant als aprofitaments agrícoles i ramaders, es prohibe la utilització de foc per a millora de pasturatges i la crema de rastrojos i tampoc s'autoritzarà la roturación per a crear noves zones de pastura.
  3.   Respecte als aprofitaments forestals, es regula l'execució d'aprofitaments en boscos de coníferes per a afavorir la seva evolució cap a masses mixtes. També s'especifiquen els mètodes d'execució dels aprofitaments per a forests baixes i les espècies objecte d'aprofitament comercial.
  4.   Quant a l'aprofitament de bolets i fruits, es permet la recol·lecció per a consum propi limitant la quantitat a 3 kg. per persona i dia.
  5.   Pel que fa a la caça, s'estableixen dues zones on l'exercici de la caça estarà prohibit amb caràcter general, si bé s'autoritzarà excepcionalment per a determinades espècies. Així mateix s'especifiquen les espècies objecte de caça en el Parc.
  6.   Dintre del Parc es consideraran tots els rius i rierols vedados de pesca , excepte el Barranc de Morana.
  7.   Els aprofitaments hidroeléctricos existents haurien d'evitar els impactes ecològics i paisatgístics mitjançant mesures correctores; els azudes de derivació dels aprofitaments de Morana i Morca haurà de deixar circular pel curs natural un cabal ecològic mínim del 25% del cabal instantani del riu.

Finalment, en el PRUG es preveu la realització de programes d'interpretació i educació ambiental dintre del Parc i les ajudes tècniques i econòmiques destinades de forma específica a compensar les limitacions que es derivin de les mesures de protecció i conservació d'aquest Espai Natural.

Altres articles d'interès sobre el Parc Natural del Moncayo

Índex sobre Aragó

Un recull imatges antigues amb les millors il.lustracions d'edificis i ciutats de segles passats.
Les fotografías mas actuales et mostraran un Aragó actiu.
i afegir al teu visualització unes imatges de Sant Jordi Patró de Aragó.

Tens una invitació a recórrer la Província d'Osca.

Hi ha altres pàgines sobre Aragó a Internet per completar la teva informació.

Mira els dibuixos a ploma de Miguel Brunet.

 

Fauna | Flora | Geologia | Dinosauris | Fongs | Naturalesa a Aragó
Fotografies d'Invertebrats | Parcs Culturals | Paisatges Aragonesos Ebre | Moncayo | Monegros | Ordesa | Zh2o
Indice Alfabètic | Mapes | Huesca | Teruel | Zaragoza | Aragó | Inici

Copyright 1996-2018 © All Rights Reserved Javier Mendívil Navarro, Aragón

Per consultar, aclariments o corregir errors si us plau escriu-nos

Avís Legal. Esta actividad de la Asociación Cultural Aragón Interactivo y Multimedia
És una tasca de difusió d'Aragó a Internet.
Aigua a Aragó, salut i benestar